L’onada verda europea

L’ecologia inclusiva és la direcció per la qual s’ha de repensar tot, especialment l’economia i el progrés social. Considero que aquesta hauria de ser la lectura dels nostres polítics i governants davant l’onada verda que s’ha produït en les eleccions al Parlament Europeu. Caminem cap a l’atzucac i el desgovern si les organitzacions polítiques, econòmiques i sindicals del nostre país no entenen la transversalitat i transcendència del missatge. L’èxit és de la majoria de partits verds que han sabut recollir les esperances de centenars de milers de joves que s’han vinculat a la crida de l’adolescent sueca Greta Thunberg i als nous moviments Fridays for Future i Extinction Rebellion (l’anomenada “generació clima”) i que han recollit l’herència dels líders ecopacifistes dels anys setanta i vuitanta.

Als que vam fundar Alternativa Verda el 1983 (quan encara IC no s’havia autoproclamat “ecosocialista”), i que assistírem als primers congressos de The European Greens a Denver i a Estocolm, ens començava a dominar el desencís. L’escalada electoral dels verds europeus, però, ha renovat les nostres energies. Ara bé, hauríem de poder celebrar la presència d’ecologistes catalans en el Parlament Europeu. Però no sembla que la societat civil ho consideri encara indispensable. Fins i tot lamentem que els partits tradicionals no hagin sabut explicar durant la campanya electoral l’abast de la revolució econòmica que comporta la lluita per mitigar el canvi climàtic. A Europa l’eix esquerra-dreta, representat per populars-liberals i socialdemòcrates, ha sofert pèrdues irrecuperables. L’únic missatge i projecte renovador ha estat el dels ecologistes centreeuropeus i nòrdics (69 diputats i un augment del 40% de la representació que tenien).

Els continguts ideològics del procés i dels partits independentistes segueixen menystenint l’aportació del pensament ecologista i deixen l’economia catalana en mans dels mandataris de l’Íbex 35 que controlaran (quin remei!) el ritme de la transició energètica al servei de les seves inversions “verdes”. Per evitar aquest nou poder autoritari un recent manifest del Club de Roma de Barcelona, signat per més de 150 personalitats científiques i acadèmiques, ha reclamat amb urgència una nova governança de la Generalitat per fer front al repte ecològic ([email protected]). També el signen els expresidents José Montilla i Artur Mas (una prova de l’autocrítica que fan de la seva pròpia gestió?). En el seu contingut es diu amb claredat que s’insta el govern a una nova governança “al més alt nivell polític” (una vicepresidència de transició ecològica?) i “mitjançant estructures transversals de gestió” (una comissió delegada del Consell Executiu per a l’emergència climàtica?).

L’espectacular pujada del vot i de la consciència ecologista d’Europa és una bona notícia per al planeta que obligarà a una refundació de l’ecologia política a l’Estat espanyol. Aconseguirem que la síndrome de l’onada verda arribi també a Catalunya?