De reüll
Valls no és Vox
Falten tres dies perquè dissabte es constitueixin els ajuntaments i en algunes ciutats, com Barcelona, el diàleg trontolla. Ja ens van dir que el que passés a la capital seria cabdal i ja ens hem trobat que, a banda d’una lectura en clau política de les negociacions, també s’ha introduït una falta de discurs moral en la construcció de possibles pactes que han de determinar el futur de la capital d’un territori en conflicte. I així ha estat com a l’alcaldessa en funcions, Ada Colau, amb tots els focus a sobre, li han arribat a qüestionar la llibertat d’intentar repetir al capdavant de l’administració només pel fet que un adversari com Valls li té preparat un regal enverinat, un adversari polític que, en aquest cas, no és el partit feixista VOX, que sí que requereix un cordó sanitari si el que s’intenta és defensar la democràcia i la llibertat. Com ja és un fet habitual en política, la manca de discurs moral s’ha imposat a la tolerància, al bé comú, al debat de programes i de les actuacions que es volen portar a terme a l’Ajuntament, ja sigui amb el PSC o amb ERC. Tota la crítica s’ha fonamentat amb un intent de desacreditar Colau. Que un polític amb aspiracions intenti fer un pas endavant i atansar-se al poder és la vella política de sempre, però que Colau hagi de renunciar a ser alcaldessa pel fet que Ciutadans ha aixecat un dit té poc a veure amb democràcia, ètica, tolerància i llibertat.