De reüll
Masclisme amb ritme
Sona a la majoria de locals d’oci nocturn, a la classe de gimnàs que enganxes per casualitat o en qualsevol altaveu diabòlic que trastegen els adolescents pel carrer. El gènere musical es diu reggaeton i fa anys que ocupa les llistes d’èxit i sembla que trigarà a marxar. Les lletres d’aquestes cançons ressonen al masclisme més ranci. Les dones són tractades com a purs objectes sexuals i han de ser obedients i callades. Aquest, seria a grans trets, el missatge que reben joves i adolescents amb aquest tipus de música. Davant d’aquests estereotips hi ha alguns instituts d’ensenyament secundari que han posat fil a l’agulla. Han analitzat aquestes lletres, han detectat on hi havia frases que perdien el respecte cap a les dones i després han canviat la lletra per d’altres amb un missatge més positiu o d’alliberament. Alguns diran que el fenomen no és nou, que s’exagera quan es volen analitzar fins i tot les lletres de les cançons. Que segurament hi ha temes de pop, de rock i fins i tot alguna ranxera que també presenten aquests esquemes de dominació sobre la dona i que mai abans s’hi havia donat aquesta importància. Que les feministes sempre van massa lluny i que a tot hi veuen vexacions contra les dones. La violència masclista és una de les xacres d’aquesta societat i totes les mesures per evitar-la haurien de ser benvingudes. Per exagerades que semblin.