Agraïment
Tornava a casa en cotxe quan va xocar frontalment i va perdre la vida. En Carles era el meu fill, tenia 32 anys. Un noi bo.
La mort no sap que hauria de seguir l’ordre natural: els pares abans que els fills.
La vida mai tornarà a ser la mateixa. És injust, cruel, dolorós. Voldria despertar-me d’aquest malson. El motiu d’aquest escrit és per agrair tantes mostres d’afecte i consol enmig del dolor.
“Cal un llençol molt gran d’amor per embolicar tanta tristesa”... I nosaltres ens hem sentit embolicats amb el caliu, les mirades, les abraçades, les llàgrimes, les paraules, la generositat i l’estimació de moltes persones: sobretot de la família, dels amics, dels companys i també dels veïns de Sant Gregori, de Girona, de Cantonigròs, de Maçanet de Cabrenys, de Figueres.
La vostra solidaritat, bondat i empatia ens dona forces. Gràcies a tots.
Sant Gregori (Gironès)