Dignitat

Ha estat una setmana intensa i un bany de dignitat. Al bell mig d’un mar turbulent, les paraules d’una dotzena de persones han evidenciat l’alt sentit de responsabilitat de dones i homes preparats per liderar aquest país. Talment, dotze discursos emocionants i emocionats que han fet saltar més d’una llàgrima, en dotze parlaments que en cap cas parlen de passat sinó que apunten al futur.

Cada una de les paraules dels acusats en el judici al Procés han configurat el gran lideratge moral. Potser alguns d’ells, molts, no tornaran a la vida política, però sempre seran el referent per a la Catalunya que vol mirar endavant, des del múltiple ventall d’opcions democràtiques, en el marc del respecte a totes les posicions i en el consens d’aplicar el dret a decidir. Tot en el context que reclamava Carles Mundó, quan “mai no és tard per a les solucions”.

En veu de Jordi Sànchez, les paraules de Sòcrates van ressonar com una dura interpel·lació a l’acusació: “És millor patir una injustícia que cometre-la.” Els dotze acusats van desgranar l’esperança en els camins del diàleg i el reforçament de la democràcia, en uns al·legats absolutament pacifistes. I una pregunta inquietant: com és que la Catalunya que votà massivament la Constitució del 1978 ara hi ha perdut tota la confiança? El diàleg no és un camí, és el camí.

Vist per a sentència. La dignitat dels nostres dotze conciutadans ha aconseguit la cota més alta. ¿Com és possible que aquestes tres dones i nou homes puguin ser jutjats per defensar pacíficament les idees de més de dos milions de persones? Segur, ells ens representen; la sentència ens espera a tots. Tot està per fer, i tot és possible.