Enemics al poder

Ahir vam poder veure la grolleria del tal Valls, que, fracassat a França, ho intenta en un país “inferior”, amb uns resultats molt magres. Això és l’antiindependentisme: l’autoodi.

Mentrestant, els electes pel poble continuen a la presó, sense que cap sentència recaigui sobre ells. La fatxenderia del tribunal m’ha fet pensar en l’ONU. Es va crear el 1945, i fins al 1955 (mitjançant una visita d’Eisenhower) no va voler admetre el feixista Estat espanyol. Aleshores hi havia manifestacions amb aquesta consigna: “Si ellos tienen onu nosotros tenemos dos.” Valga’m déu!

Ara mateix, a la bella ciutat de Praga, estan fent un joc sobre manifestacions catalanes. Perquè les nostres són pacifiques, i anem desarmats i som molts més “dels que ells diuen i volen”, segons el magnífic Raimon.

Doncs bé, hem assistit a un espectacle vergonyós: el guanyador, Ernest Maragall, veia estupefacte com el seient és més important que els principis, i va dir que serà una oposició dura, que bona falta ens fa. La Colau pactaria amb el dimoni, com ha quedat demostrat. Se la veia colpida. Sap perfectament què ha fet i no calia que clamés per la llibertat dels presos polítics: ha pactat amb els enemics dels independentistes, i fins i tot amb el grotesc Valls, que es va passar la campanya electoral dient que la Colau havia destrossat Barcelona.

En canvi, el president Torra va donar mostres d’una exquisida bona educació, quan va voler saludar el groller Valls i aquest li va retirar la mà i el va apuntar amb el dit índex. Mireu, com a contrast, si més no, la coratjosa Laura Borràs que saludà el rei d’Espanya, i aquest li estrenyé la mà, tot i les paraules que li diria la Borràs, que no s’havia atrevit a dir-li ningú.

Jo soc independentista i d’esquerres, i resulta que he de veure, malgrat les evidències electorals, que a Madrid em detesten i que ara em detesten a Barcelona. Però no penso callar ni penso tancar-me a casa. Sí, amic Raimon: som més dels que diuen i volen.