Una realitat tossuda

En pocs dies hem sabut que la multinacional Henkel ha fet una inversió milionària a la seva planta de Montornès del Vallès i que hi ha implementat l’últim crit en tecnologia 4.0 per a la indústria aeroespacial. També, que el gegant Hewlett Packard ha decidit establir a Catalunya, concretament a Sant Cugat del Vallès, el centre d’impressió 3D de plàstics i metall més gran del món. Seran 14.000 metres quadrats destinats també a la indústria 4.0. Mentrestant, un dels supercomputadors més potents d’Europa, cofinançat amb fons europeus i pensat per donar servei a projectes científics, acompanyarà i superarà en capacitat i potència el ja espectacular MareNostrum que funciona a la Capella Torre Girona. Aquesta setmana també hem sabut de les noves instal·lacions de Boehringer Ingelheim, en les quals ha invertit més de 120 milions d’euros, també a Sant Cugat, amb un fort component d’R+D+I, per donar servei a escala mundial. I entre moltes altres notícies, els responsables del 22@ demanen facilitar amb polítiques d’habitatge i mobilitat el previsible desembarcament de 25.000 professionals més al districte tecnològic barceloní. I tot això, en menys de quinze dies, mentre certs economistes, un grapat de polítics i molts mitjans de fílies dubtoses continuen assegurant, amb una contumàcia que frega l’autisme, que el procés està deteriorant la projecció de l’economia catalana...