Autonomia local

El mandat municipal sorgit de les eleccions del dia 26 de maig no serà gens fàcil per a molts ajuntaments. En alguns, perquè hi haurà governs sense majories, com en el cas de Girona, i en altres perquè hi ha pactes amb massa socis, com a Figueres. En tots els casos, els equips de govern i els alcaldes que s’han elegit són ben lícits i democràtics. Contràriament al que s’ha dit, no hi ha pactes contra natura, tot i que és cert que en alguns casos hi ha acords de govern més difícils d’entendre que d’altres. Però la democràcia és una suma de voluntats, i ho és perquè tant sumen els vots directes dels electors a una llista perquè surti escollit un alcalde determinat com els regidors de diferents grups polítics que s’han posat d’acord per decidir qui ha de ser l’alcalde. Ens agradi o no, això és permès per la llei i forma part del joc democràtic. Quin joc més bèstia, poden pensar. Si ens posem en el lloc dels candidats de les llistes més votades que la nit electoral tenien coll avall que serien alcaldes i després han vist fracassar les seves expectatives, la cosa és molt frustrant. Només hem de repassar les imatges que hem vist aquests dies, la cara d’Ernest Maragall a Barcelona, la de Xavier García Albiol a Badalona o la de Jordi Masquef a Figueres, per posar alguns exemples de casos galdosos. Són gent que, tot i haver guanyat a les urnes, a l’hora de la veritat han perdut aquella alcaldia que tenien a tocar. Les raons són molt diverses. En la política municipal, tret de les gran ciutats, no preval la ideologia per tancar acords, en molts casos hi ha factors en clau local que pesen més que les línies i directrius que marquen els partits polítics. La setmana passada hi va haver tensió en els ajuntaments de Figueres i Santa Coloma de Farners. A la capital empordanesa, el pacte d’ERC i la CUP amb el PSC va deixar JxCat sense alcaldia, un exemple de com es va deixar de banda l’acord entre sobiranistes a l’hora de triar alcalde; podem buscar-hi raons i justificacions, segur que totes tenen la seva lògica. Mentre que a la capital de la Selva, el debat en clau local es va arraconar per la intervenció del president Quim Torra, que va evitar un acord de JxCat amb el PSC per desbancar ERC i va acabar havent-hi un pacte entre partits independentistes. Tots és opinable, però jo crec que en el món municipalista no és gaire sa que les direccions dels partits interfereixin en la cosa local imposant acords.