Mirada neta

Avui va de pornografia. El filòsof britànic John S. Mill descriu, a On liberty (1859), tres limitacions per a la llibertat absoluta: (a) la mirada paternalista de qui ens vol imposar el bé que diu que ens convé; (b) les ratlles vermelles de la moral, i (c) el “principi de dany”, allò que suposa un perjudici per a altres. Mill pensa que només el tercer és lícit (i també el primer, però per a nens i discapacitats). L’única frontera per no “fer el que em peti” seria la llibertat dels altres: ho hem cridat a tota revolta d’alliberament, dels segles XVII-XVIII o de finals dels seixanta.

Estic encara en xoc pel documental Pornonativos, de La Sexta: el 89% dels vídeos X mostren agressions brutals i se’ns fiquen a la llar i als mòbils. Llegeixo també l’informe Nova pornografia i canvis en les relacions interpersonals (bit.ly/31D3BsM), elaborat per la UIB i Jóvenes e Inclusión. Fortíssim! De mitjana es comença a veure porno als 14 anys (les noies, als 16); els nois hi solen accedir per masturbar-se, i tots, per curiositat; al 45% l’accés els arriba directament per la xarxa. La pornografia afavoreix pràctiques sexuals de molt alt risc i gens afectives i crea addicció creixent, una “escalada de conductes”. És un fenomen predominantment masculí i heterosexual, que genera masclisme i actituds dominatives. Ho saben les famílies, les escoles, tota la ciutadania..., però se sol mirar cap a una altra banda.

La joveníssima diputada socialista Andrea Fernández (@afernb) proposa revisar les lleis i ho ha relacionat amb agressions sexuals i misogínia. Li han esbatut que se n’anés a un convent. Ja hem patit les mentides i el masclisme dels franquistes: el sistema és encara a les seves mans? I si aturéssim aquesta xacra psicològica i social? Un mòbil connectat a la xarxa dona accés a tot: els infants consumeixen porno fins i tot abans de desenvolupar la sexualitat, amb una esgarrifosa immaduresa emocional. És hipòcrita educar-los per recollir caques de gos o reciclar plàstic i, en canvi, cedir la formació afectiva a la “teleporqueria”. Penso que els de Stop porn. Start sex (daleunavuelta.org) l’han encertat, i hi col·laboraré. Tenen tres objectius clars: (1) la dignitat de les dones; (2) l’ajuda als addictes, que també en són víctimes; (3) una sexualitat saludable i relacional. Denuncien que el porno sempre acaba sent submissiu i insensible a cap mena de romanticisme o afectivitat. Els qui som feministes coherents hem d’actuar. Als Estats Units tenen clar que el porno és un negoci mafiós que destrossa presents i futurs: recomano també el projecte Porn kills love (fightthenewdrug.org), clar i potent. És ben cert que hi ha un art i cultura contemporanis intel·ligents sobre la sexualitat, de Dalí o Woody Allen a tants d’altres, però la pornografia vincla les cames, deforma els ulls i els afectes.

I la llibertat? I si vull i soc adult? Escolteu Kant: “Obra de tal manera que et relacionis amb la humanitat [...] sempre com un fi, i mai només com un mitjà” (Fonamentació, 1785). L’esclavitud, la denigració, la pornografia són inhumanes. Quan no hi ha “mirada neta”, la societat queda enverinada: per això –a la família, a l’escola, al carrer i a internet– “stop porn!”, prou de violència.