Els llegats, un tema per resoldre

La preservació de llegats i arxius de personatges o entitats rellevants és una de les tasques bàsiques que ha de desenvolupar qualsevol país, independentment dels colors dels seus governs. Forma part de l’estructura bàsica de l’ordenament cultural de qualsevol poble. Òbviament no cal esmerçar esforços en va i cal ser rigorós a l’hora de triar els personatges i institucions i el tipus de material a preservar. No val tot allò que no pugui tenir una dimensió col·lectiva. Els llegats anecdòtics o que afecten un nombre limitat de persones haurien de preservar-se, si fos el cas, per un altre via.

Quan és el cas d’un intel·lectual, d’un filòsof, que es va formar a la Sorbona, i que va ser l’ideòleg de Dau al Set, com és el cas d’Arnau Puig, les administracions haurien d’actuar i comprendre el perquè de salvaguardar el seu patrimoni. En els seus papers hi ha l’essència de la seva reflexió sobre l’art i sobre la vida. Si mimem els nostres esportistes, cal cuidar els nostres grans cervells, com ja es tenia clar a la Roma clàssica. Per tant caldria una actuació, si més no tenir clars els pros i els contres de per què aquest llegat, o qualsevol altre, ha de passar, o no, a mans institucionals.

Des de la iniciativa privada que representa Bonart, sí que s’ha vist el valor d’aquest patrimoni cultural i s’ha proposat a Arnau Puig la possibilitat de gestionar-lo i buscar solucions perquè l’interessat tingui una compensació. Encara no s’ha firmat res i podrien trobar-se alternatives mixtes entre el món privat i l’institucional. Cal posar fil a l’agulla en un tema del qual només es parla quan surt un cas a la llum, com quan es va trobar part del llegat del pintor Ràfols Casamada al mercat dels Encants.