La primera empresa

Aquests dies es commemoren els 40 anys dels primers ajuntaments democràtics. Els pobles i ciutats han canviat com un mitjó, una realitat indiscutible, però la crisi també ha aturat moltes inversions previstes, i els nous equips de govern es trobaran en molts llocs amb els calaixos buits. Tenim un problema estructural quan a molts municipis mitjans l’Ajuntament és la primera empresa, almenys pel que fa a nombre de treballadors. Hi ha una lectura positiva: és l’administració més propera al ciutadà i pot resoldre molts assumptes relacionats amb el nostre benestar. Les eleccions del 26-M han renovat el panorama polític, amb sorpreses quan alguns dels candidats més votats no han pogut ésser escollits alcaldes. Ja hi estem avesats, i encara que hi ha pactes discutibles, formar una majoria de govern amb una pluralitat de partits hauria de ser millor que no una majoria absoluta d’un sol color que garanteix un govern tranquil, però que pot portar al dogmatisme. Amb tot, el panorama polític que es va dibuixar fa quatre anys ha canviat. La irrupció de Podem i associats els va permetre guanyar les alcaldies de Barcelona i Madrid i tenir una notable presència a molts ajuntaments. Les divisions internes han afectat la coalició, i sabem a quin preu Colau manté l’alcaldia de Barcelona. Pel camí s’han diluït IU i ICV. Davallada que ha aprofitat el PSC tornant a fer-se fort a l’àrea metropolitana i guanyant regidors a llocs com Girona o decidint el govern dels republicans a Figueres. ERC i JxCat tenen majories en municipis mitjans i petits. Dels 947 pobles de Catalunya, en governen 729, i sumats als 19 de la CUP, hi ha 748 municipis amb majoria sobiranista. Uns excel·lents resultats que em porten a una cita: “El que calla no sempre atorga, a vegades no té ganes de discutir amb idiotes.”

Els socialistes guanyen l’alcaldia a 89 municipis, molts de grans, però el 2007 en tenien 276; els Comuns, a 12, i el PP, a 1. Cs, el partit més bel·ligerant contra Catalunya durant la campanya, ni una de mostra. Des del 2015, les coses no han canviat gaire. S’hi han afegit les emprenyades de la repressió de l’1 d’octubre, dels presos polítics i exiliats,... i hi ha notícies preocupants sobre el futur de serveis públics essencials com l’ensenyament i la sanitat. És fonamental que hi hagi ajuntaments forts, amb pressupost i capacitat de gestionar els serveis més pròxims al ciutadà.