Més lluny, sempre molt més lluny

Si algú altre ja ho ha escrit, no cal esmerçar nova tinta, i si és un poeta encar millor que un simple periodista. Ahir, després de les paraules de Roger Torrent demanant reprendre la iniciativa política, l’única cosa que queda per fer és recordar els versos de Cavafis musicats per Llach, i repetir-los com un mantra: “Més lluny, heu d’anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos.” La pràctica totalitat dels polítics jutjats al Suprem, el dia de l’últim torn de paraula, van explicar al tribunal que no hi ha cap sentència que aturi un poble en moviment. Si ho diuen els mateixos arbres caiguts, caldrà fer-los cas i, sortir del bosc, posar-se a caminar a camp obert, i no aturar-se.