L’invent del Taxidermista

En una setmana Manuel Valls, Toni Roldan i Javier Nart han deixat Ciutadans en major o menor mesura, perquè un no hi va ser mai del tot, l’altre sí que se’n va de veritat i el tercer fa un sí, però no. Però sí que hi ha una cosa que els uneix i és la seva sorpresa pels pactes amb Vox. Doncs home, a mi el que em sorprèn és que hagin trigat tant a veure de veritat què és Ciutadans: purament i simplement una versió radical del PP. És el problema d’haver-se cregut que Ciutadans és un partit liberal, aquell partit frontissa que tants han aspirat que existís a Espanya. Si no va funcionar un experiment amb polítics i intel·lectuals de nivell indiscutible com Miquel Roca i Antonio Garrigues Walker, com volien que funcionés amb Albert Rivera? A Espanya li aniria bé un partit liberal de debò, que trenqués l’etern enfrontament entre blaus i vermells. Aquest paper l’han acabat jugant històricament els nacionalistes catalans i bascos i això ha anat bé per reflectir la realitat composta de l’Estat, però continua dient poc d’una societat incapaç de donar cabuda a un partit que defensi la llibertat individual i econòmica. En fi, cadascú estarà més o menys d’acord amb aquesta apreciació, però el que és indiscutible és que Ciutadans no és aquest actor. Ciutadans, senyors de la política i els mitjans de Madrid, va néixer al restaurant Taxidermista de la plaça Reial com a esmena a la totalitat del catalanisme, començant per la immersió lingüística, que mai havia generat cap mena de problema. I sempre ha estat això. El partit del no. El partit d’anar a la contra. Ciutadans neix d’uns autoproclamats “intel·lectuals” de l’òrbita del PSC a qui Pasqual Maragall els semblava un perillós nacionalista, però que més aviat han confós un pretès cosmopolitisme amb l’autoodi que pateixen. I d’això, no en pot néixer cap proposta constructiva. Fins al punt que quan, com a vot reactiu, han guanyat les eleccions a Catalunya, no han sabut què fer amb aquest regal i, com a les pelis d’espies, s’han començat a autodestruir en tres, dos, un...