De reüll
Ho tornaran a fer
Ho han tornat a fer. I ho tornaran a fer. Saben que res els ho impedirà. I encara més: saben que el seu tirànic comportament no provocarà ni tan sols soroll, queixes contundents, manifestos atapeïts de signatures, concentracions dels afectats... Ho van fer una vegada i no va passar res, ho han tornat a fer i no ha tornat a passar res i ho tornaran a fer tantes vegades com els vingui de gust perquè fins i tot saben que seran rebuts amb (encara que algunes siguin hipòcrites) reverències. El més decebedor del sopar del rei Felip VI en un MNAC que va ser obligat a tancar les portes al públic durant tot un dia és que, més enllà de la indignació expressada a les xarxes socials (la millor iniciativa va ser la de l’Associació de Museòlegs, que va obrir el museu al món virtual i va convidar tothom a difondre les seves obres preferides; i va ser un èxit), en veu baixa per telèfon o d’amagat davant d’una cafetera d’oficina, no hi hagi hagut cap acció de protesta conjunta dels responsables del sector cultural per sortir en defensa d’un equipament públic que estan tractant com una sala de festes privades (no gosen, no, fer-ho amb el Prado). El MNAC acata, tots acaten. Les altes esferes acaten, mentre els treballadors i els visitants del museu han vist impotents amb quina impunitat es trepitgen els seus drets. Va passar amb el Mobile World Congress i ha tornat a passar amb la Nit de la Logística. I tornarà a passar. I el sopar se li haurà posat d’allò més bé.