Una passa més d'un camí que no es podrà minimitzar
Hem celebrat la tercera onada de consultes sobre la independència de Catalunya i el fet que hi hagin participat poblacions que tenen un cens més nombrós –i, per tant, unes certes probabilitats d'alta abstenció– ha rebaixat els índexs de participació que acumulaven les onades anteriors i l'ha deixat per sota del 20 per cent.
No obstant això, aquesta dada no solament no sorprèn sinó que posa en evidència que la societat civil del país –el veritable motor d'aquesta manifestació de la voluntat nacional del poble català– gaudeix d'una salut excel·lent i fa ostentació d'una eficiència envejable. Analitzem, si no, quina convocatòria electoral del nostre país aconseguiria millors resultats en un context d'indiferència o d'oposició institucional, de nul ressò en la majoria dels mitjans de comunicació del nostre propi país i sense recursos econòmics públics per a la logística ni per al foment de la participació. Comparem-ho per exemple amb els prop de 32 milions d'euros que representen uns comicis al Parlament de Catalunya.
Sense comptar amb res de tot això, a dia d'avui la feina incansable i exemplar de les comissions promotores de les consultes a cada municipi així com dels nombrosos voluntaris que s'hi han abocat han permès recollir el vot de prop de mig milió de persones i més del 93 per cent han optat pel sí. Una xifra que demostra que aquesta proposta no és l'anhel de quatre somniadors, sinó d'una part considerable de la ciutadania del país que en cap cas no pot ser menystinguda perquè, contràriament al que pensen els escèptics i els opositors, les consultes populars no són el final d'una il·lusió sinó el començament d'un procés. D'un procés que es manifestarà amb noves fites per aconseguir que el poble català pugui decidir sobre la plena sobirania, en igualtat de condicions amb la resta de nacions i en cap cas en situació de sotmetiment a res ni a ningú.
Es tracta d'una evidència que posa sobre la taula dos avisos ben clars. El primer és per a la nostra classe política, perquè no caigui en l'error de minimitzar el camí fet fins ara. A la tardor vinent voldran obtenir un bon nombre de vots i una elevada participació en els comicis que han de renovar el Parlament de Catalunya i es trobaran en un context en què la sèrie d'onades de consulta no s'haurà acabat i en què es poden trobar a les mans una iniciativa legislativa popular per tramitar. Dues situacions que no es poden gestionar bé des de l'ambigüitat ni la distància. El segon avís afecta els organitzadors de les consultes encara pendents de celebrar: es tracta en general de ciutats molt poblades i organitzar-hi les consultes no serà senzill, especialment a Barcelona. Seria bo que prenguessin nota de l'eficiència demostrada pels que els han precedit, però també de la paciència i la minuciositat que s'hi ha aplicat i que han valgut el reconeixement dels observadors internacionals que fins ara han tingut ocasió de fer-ne el seguiment. Encara que potser no ho sembli, són molts els ulls que ens observen.
