Es trencaran les dents

El Cercle d’Economia és una de les institucions més vàlides de la burgesia econòmica catalana. I amb això vull dir que, quan diu alguna cosa, tots els empresaris l’escolten i també una part dels qui no són empresaris. Cal seguir-lo, si vols conèixer els actius personals de la nostra economia catalana. Vaig seguir de prop la seva creació amb Carles Ferrer, Joan Mas-Cantí i Carles Güell, vaig tenir un número molt baix de soci i sé de què parlo.

Ara hi ha hagut canvis extensos a la junta directiva. N’han sortit amics meus i hi han entrat empresaris, també amics, d’alt nivell empresarial, un fet que em satisfà d’allò més. Pretenen fer una Barcelona metropolitana, capital de Catalunya, però també cocapital d’Espanya, per frenar la centralització creixent, un dels motius de desafecció, diuen.

Els desitjo molta sort i habilitat per aconseguir el seu propòsit, però al mateix temps els avanço que es trencaran les dents en l’intent. No són ni els primers, ni els segons, ni els tercers a fer aquella proposta tan ben intencionada. Els qui hi ha al darrere són potents, però ho és més l’Estat espanyol, que no accepta cocapitalitats.

El 2007, tots els empresaris i institucions econòmiques catalanes, en una reunió massiva a l’IESE, van demanar al govern espanyol que donés a Catalunya una participació a AENA, la reguladora dels aeroports espanyols, per tal que Barcelona fos la cocapital aèria espanyola per frenar la centralització creixent, que obligava a anar a Madrid si volies agafar un avió transcontinental. La resposta va ser un silenci total, absolut, digne d’un monestir cartoixà. Els catalans tampoc van piular, perquè ja van entendre la resposta. Curiosament, les empreses que han creat o estan creant el hub Barcelona són les línies estrangeres de low cost. És un exemple. Potser el primer polític que va parlar de desafecció va ser el president Montilla, al qual ningú ha qualificat d’independentista. Les circumstàncies actuals són prou alliçonadores. Els directius del Cercle són conscients que la meitat del govern català és a la presó o a l’exili des de fa dos anys? Es pensen que els 23 anys del govern de Jordi Pujol no es va intentar dialogar per aconseguir que Barcelona fos la cocapital d’Espanya, sense demanar en cap moment la independència? Creuen que podran reduir el dèficit fiscal o aconseguir un finançament a la basca? Jordi Gual, Marc Puig, Jaume Guardiola o Jordi Hereu, nous membres de la junta directiva, ho saben perfectament. I fins i tot el nou president, exdirectiu del Barça, té consciència que l’equip és més que un club i que ho paga. Creuen que el “a por ellos” no els inclou? No crec que cap d’ells signés les declaracions del nou president, llevat que ho fessin com a mostra de bona voluntat.

Només he fet una aposta en ma vida, i sobre el resultat del Barça, la vaig guanyar, però en Josep Piqué, que feia de tresorer, no em va donar els 20 o 30 euros que em pertocaven. Ara faria una aposta semblant amb Xavier Faus, president del Cercle, que no se’n surten. Podem apostar 5 euros, que és el que apostàrem amb en Piqué.

Fins quan, senyor, no s’adonaran tots els catalans que no hi ha res a fer, al costat d’un estat fort com és l’espanyol? Els avanço que no em queda cap dent natural després de quaranta anys de “potser ara sí!”