Vuit

Hi ha una cosa que ho sobreviu tot, l’aprovació de la part dispositiva de declaracions d’independència, l’aplicació d’articles 155 de constitucions obsoletes, els governs espanyols del PP, els governs espanyols del PSOE, les llistes unitàries sense una part de l’independentisme, les llistes separades que governen juntes, la suspensió de plens d’investidura al Parlament, la interrupció de plens d’investidura al Parlament, la celebració de plens d’investidura al Congrés, la malaptesa amb què es pugui governar un país, la malevolència amb què se’n pugui governar un altre, les jugades mestres, els fulls de ruta errabunds, els enregistraments de converses privades en restaurants de Manresa, els enregistraments de converses masclistes, la metamorfosi permanent d’espais polítics, les desobediències obedients, els empats a 1.515, els ultimàtums autoimposats, les retallades, la paperera de la història, els passos al costat, els passos perduts, l’independentisme exprés, el processisme, el llirisme, el follet del federalisme, Tabàrnia, l’auge i caiguda de partits de l’oposició, el naixement i supernova d’estrelles de l’Íbex 35, l’equidistància corrent, comuna, la desambiguació a cops de pedra negra (en anglès, Blackstone), les sobralles hexagonals, les poltrones, les portes giratòries, el maniqueisme, l’espoli policial de peces museístiques, els dèficits fiscals, els dèficits morals, els silencis intel·lectuals, les porres, les sentències, les suspensions, les humiliacions, els xantatges, el rumors, les mofes, les fake news, la repressió, la caverna, les clavegueres, la justícia polititzada, la injustícia institucionalitzada, la sortida de l’armari de la ultradreta, l’aporellisme reial i el borrellisme internacional, i aquesta cosa és la multitud impertèrrita, superlativa, que cada any, en una reiteració inaudita, pacíficament, que és com dir catalanament, surt al carrer resoluda per exigir, malgrat tot, la independència de Catalunya cada Onze de Setembre. Aquest 2019, per vuitè any consecutiu.