Gotes malaies

Avui toca una nova perfomance. Milers de persones, perquè segur que en són milers, es manifestaran a Estrasburg per demanar que els eurodiputats catalans que no són del grat del govern espanyol puguin exercir el càrrec pel qual els van escollir milions d’electors. No voldria que se m’ofenguessin les persones que s’han cascat un viatge en autocar d’un munt d’hores per ésser al costat de les persones que pensen que poden portar el país a la independència. Té molt de mèrit, i segur que moltes d’aquestes persones s’estaran aquest mes de moltes coses per poder pagar el bitllet i totes les coses que acostumen a acompanyar un desplaçament, per barat que s’hagi intentat fer. La meva reflexió voldria tenir un mer caràcter estratègic i, si més no, no representa res més que la meva opinió; tan bona o dolenta com la de qualsevol altra persona.

L’ANC i Òmniun Cultural ens tenen molt acostumats des del 2012 a la pirotècnia. Els catalans i catalanes acabarem figurant en el Llibre Guinness dels Rècords per ser els més imaginatius de la història a l’hora de fer manifestacions pacífiques. Amb l’obediència que ens és pròpia, durant anys ens han dit que compréssim la samarreta del color que tocava; que aixequéssim ara un braç i després l’altre, i així anar fent. Tot simbòlic i estèticament molt bonic, sobretot per als que prenen imatges aèries, però l’efectivitat ha estat zero. Aquest any la crida és a la plaça d’Espanya.

Segur que els promotors de les manifestacions en qüestió (en algunes de les quals he estat present) contestaran que gràcies a la mobilització popular hem internacionalitzat el conflicte i bla-bla-bla... Tornem-hi: resultat? Zero.

I és que als que decideixen a l’Estat, els agraden més les manifestacions d’ancians tirant-se salvatgement com a zombis afamats sobre les porres de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil, que es defensen com poden i, és clar, pobrets policies alimentats a base de croquetes, sense voler trenquen costelles, braços, dits... I què dir de les persones desconsiderades que es dediquen a aturar pilotes de goma amb la cara i després es queixen que els han tret un ull!

El cert és que si és vol aconseguir alguna cosa (com que Angela Merkel agafi el telèfon i quadri el president del Reino de España) hi ha d’haver estopa.No faig un al·legat a favor de l’acció no pacífica, ans al contrari, només vull que ens adonem com són les coses, i la importància que donem a accions que a qui decideix l’incomoden, però no el fan moure. Tot això comporta que la ciutadania perdi energies.

Hi ha accions menys mediàtiques, però al meu entendre útils (no millors, útils), que poden aconseguir més resultats. Un exemple: als Estat Units, on els senadors i els congressistes han de respondre als electors més pròxims, la pressió que senten al clatell pot arribar a ser enorme, fins al punt que grups de ciutadans organitzats condicionen les decisions dels seus representants.

Apliquem-ho al nostre cas. La idea és d’un amic periodista croat, Vladimir Bogdanic, que proposa que avui, dimarts, enviem als representants croats al Parlament Europeu la següent pregunta per correu electrònic: “At the time of Croatian Homeland War (1990-1995) and your struggle for independence, the Catalans strongly supported your right to self-determination! As Croatian member of the EU Parliament do you support the right of Catalan elected members (May 26 2019) of the EU Parliament to participate at the constitutive session July 2 2019? Please give us your note asap” (“Durant la guerra civil de Croàcia (1990-1995) i mentre lluitàvem per la independència, els catalans van proporcionar un fort suport al nostre dret d’autodeterminació. Com a representants croats del Parlament Europeu, dona vostè suport al dret dels eurodiputats catalans electes (Maig 26 2019) a participar en la Constitució de la sessió d’avui, 2 de juliol del 2019? Sisplau respongui’ns el més aviat possible.” L’amic Vlado es compromet a parlar amb els eurodiputats del seu país i recollir el que hagin contestat. Us animo a sumar-nos a aquest exercici de gota malaia, avui i tots els dies de l’any, fent-ho amb tots els eurodiputats. Si voleu sumar-vos a la iniciativa del company croat escriviu als següents correus: [email protected]; [email protected]; [email protected]; [email protected]; [email protected]; [email protected]; [email protected]; [email protected]; [email protected]; [email protected]; [email protected].