La torradora i el també

S’ha fet molta befa de la frase de l’Àlex Hinojo diumenge al 30 minuts sobre el futur del català al segle XXI. Hinojo va dir que es vol adreçar als assistents virtuals en la seva llengua materna i ho va resumir amb què li vol demanar a les torradores intel·ligents que, també, li puguin fer el pa si hom s’hi adreça en català. Aquest també és la clau de volta de tot. Que l’Àlex Hinojo demani que les aplicacions del futur incloguin el català vol dir exactament això: que també hi sigui el català. Si alguna gràcia té la digitalització és que tècnicament es pot tendir a un cert infinit i per tant, també, se li pot fer un forat al català. També. No en lloc de cap altra llengua. També. Però és clar, l’exèrcit de mofaires oficials del país, començant pel pretesament sarcàstic article de Miquel Giménez al Voz Pòpuli, han portat l’exemple a la caricatura per així poder-se esplaiar en aquesta moda de riure’s del dèbil. Si algun dia l’Àlex Hinojo pot demanar-li a la torradora que li faci les torrades en català serà perquè molt abans ja hi haurà un sistema operatiu en anglès i en castellà. Sembla com si els castellanoparlants haguessin de tenir més drets pel simple fet d’usar la segona llengua més parlada del món. L’altra moda, més antiga, és la de mentir. Quan es descriu que el català s’està perdent al pati, en Miquel Giménez ho presenta com si hi hagués una unitat de mestres espies ficant-se fins al lavabo de les escoles per comprovar en què parlen els alumnes. No deu saber que hi ha enquestes –que els alumnes responen anònimament– sobre moltes matèries. Per exemple, sabem que els nanos es passen entre dues i quatre hores diàries davant d’una pantalla i la Generalitat no té un funcionari a cada casa per informar-ne. Només des de la normalitat de poder viure plenament en castellà es pot veure l’exemple de la torradora com un motiu de mofa. I no és res més, això sí, que un acte de supremacisme lingüístic. Perquè, un cop més que quedi clar, l’únic que volia l’Àlex era el també.