ICV i UDC, dues gotes d’aigua

ICV, les sigles hereves del gloriós PSUC, prepara un concurs de creditors, ofegada per una pila de crèdits amb els bancs que li resulten impagables. Més de nou milions d’euros, que es diu aviat. La raó, diuen ells mateixos, és la davallada de càrrecs com a resultat de l’últim cicle electoral i els pactes amb Catalunya en Comú i altres formacions de l’esquerra, que s’han quedat amb la majoria de despatxos, però que no pensen assumir els deutes. Els ecosocialistes són el segon partit històric, després d’Unió, que desapareix per incapacitat d’afrontar un munt de deutes bancaris.

Tot plegat genera algunes constatacions. Queda clar que els partits del sistema no poden sobreviure sense ocupar espais a l’administració, un fet que per si sol ja determina quina és la jerarquia de les seves prioritats. Sense electes i, sobretot, sense els –nombrosos– càrrecs de confiança política, els partits que hem votat i votem deixarien l’existir. D’altra banda, també és evident que els bancs concedeixen crèdits de xifres molt altes a les formacions polítiques, però amb ben poques garanties de ser retornats. ICV abaixa la persiana amb 9,2 milions de passiu i UDC ho va fer amb 22,5 milions. És a dir, els bancs atorguen diners que no saben si recuperaran a canvi que uns altres obtinguin càrrecs, tant se val si es tracta de postcomunistes o de democristians. Tot molt transparent.

Encara hi ha un fet més que agermana fins al clonatge partits teòricament tan distants com ICV i UDC. I és que els seus líders se salvaran del naufragi. Arrapats a d’altres sigles o recuperats per empreses agraïdes, els veurem, tan satisfets, trepitjant moqueta i, des d’algun despatx, prestant els seus serveis al poble, que –vista la dedicació– tant els necessita. Iniciativa per Catalunya-Verds i Unió Democràtica de Catalunya, grans paraules per construir unes sigles. I Catalunya. Sempre Catalunya.