De set en set
Es busca estratègia
El 30 de gener del 2018, Roger Torrent obeïa el TC i desconvocava, contra el parer de JxCat, el ple del Parlament que havia d’investir a distància Carles Puigdemont. La decisió, que encara ara pica, es va atribuir a la manca d’una estratègia conjunta dels dos socis, que, tot i el triomf del 21-D, estaven fent reflexions diferents arran dels fets de l’octubre, encara groguis per la presó i exili dels seus líders. Al cap de poc va arribar un acord de govern, més fàcil perquè en la gestió diària es respecten la feina de cada departament. Però per parlar d’estratègia calia abans redefinir ponències i espais polítics, i això van fer a l’estiu, mentre arribaven més picabaralles sobre la reacció a la suspensió dels diputats. Cadascú va fer la seva, però a la tardor tampoc es van asseure. Venia el judici al procés, i tot en va quedar pendent. I el judici va venir, més tard del previst, i després eleccions estatals. I municipals. I europees. I les topades seguien sobre els escenaris que sorgien, mentre la feina bàsica de refer el pla quedava al tinter i només vivia en declaracions buides.
I avui, un any i mig després, aquí estem, intentant l’un posar el dit a l’ull de l’altre, actuant basant-se en quotes de poder i venjances i acusant-se de pactar amb el PSC. Que, compte, enlloc diu que els blocs s’hagin de perpetuar, ja que el dia a dia, i potser el camí a la república, també passarà per entendre’s amb comuns i socialistes, un cop vist que els discursos de Cs i PP ja es posen el cordó sanitari sols. Prioritzar els pactes independentistes no vol dir que ho hagin de ser sempre i a tot arreu. Això no se’ls pot exigir, a ERC i a JxCat, però sí que consensuïn ja un full de ruta de país cap a la república que alhora fixi un marc d’actuació. Prou de retrets i lliçonetes recíproques. Que s’hi posin.