Caixes d’inseguretat

Algun/a estiuejant es podria trobar amb una sorpresa ingrata al tornar de vacances. Per exemple, que no pugui obrir la caixa que tingui llogada en un banc, perquè el fisc la hi ha precintat, i per tant, sigui impossible operar amb ella. Les entitats bancàries informen l’Agència Tributària de les dades de les caixes de seguretat que tenen contractades: els titulars, les persones que hi tenen accés, i la freqüència amb què els interessats han obert la seva caixa particular.

La freqüència és una dada que interessa al fisc, perquè pot posar de manifest que una caixa està activa, que sovint s’hi fa ingressos o reintegraments. Personats al banc, els agents tributaris precinten les caixes de la persona o entitat corresponent. Hem d’avisar que és impactant veure els precintes que les obstrueixen. En alguns bancs la caixeta ja no està darrere d’una porteta metàl·lica –com en el rififi de les pel·lícules–. Un impuls d’ordinador aconsegueix que la caixeta ascendeixi des d’una profunditat insondable on totes reposen, i queda a l’abast de l’ordenant, sempre que no estigui precintada.

Però una cosa és precintar la caixa, i una altra és obrir-la. L’article 18 de la CE assenyala que les caixes formen part del dret a la intimitat. En el seu interior podria haver-hi documents i objectes personals, com ara testaments, pactes, proves de relacions, fotografies, gravacions... a part de diners, que és el que persegueix el fisc. El Tribunal Suprem reconeix que és una “mesura agressiva” que només pot utilitzar-se amb indicis molt fundats, i sempre que no sigui possible cap altre procediment. Segons el Tribunal Constitucional ha de justificar-se un presumpte delicte (TSC 76/1992). A aquest efecte, la llei ordena estricta discreció als funcionaris intervinents, i avisa de sancions penals si incomplissin i difonguessin qüestions no relacionades amb l’objecte de la investigació (article 95/3 de la llei 58/2003). Aquestes mesures es varen estrenar per recuperar de la família de Ruiz-Mateos deutes fiscals que havien impagat declarant-se insolvents. El ministre Cristóbal Montoro també va activar-la contra altres deutors fallits per Hisenda, i va recollir milions d’euros!

Amb algun indici important, l‘administració actua. Els interessats estan en el seu dret d’oposar-s’hi i demanar empara al jutge. Mantenir una caixa de seguretat és perfectament legítim. Però el fisc persegueix el dipòsit de bitllets de cinc-cents euros, que han desaparegut de la circulació; la falta de concordança amb les declaracions fiscals, les operacions amb l’exterior; diners retornats il·legítimament d’Andorra o Suïssa, i altres objectius.

Diríem que ara són “caixes d’inseguretat” en determinats casos.