Davant la festa major

La festivitat del Carme, celebrada ahir, fa de pòrtic de la festa major d’estiu –de fet, la veritable, la principal– de Lloret. En temps pretèrits diuen que hi havia fires i, possiblement, els establiments ambulants romanien a la vila fins a la diada de Santa Cristina i ajudaven a donar una nota de color al llarg del passeig. En el nostre poble la Verge del Carme és homenatjada des d’anys i panys amb una plaça i un carrer, curiosament separats l’una de l’altre. A la plaça hi ha una capelleta adossada a l’antiga casa Grassot amb la imatge de la patrona. En el carrer hi ha unes majòliques del segle XVIII que perpetuen l’advocació. La celebració del Carme a Lloret ha tingut alts i baixos. Pels volts del 1960, a la plaça s’hi feien bàsicament sardanes. Més tard, cap al 1990, s’hi va començar a fer un dinar de veïns, després alguna atracció per a la mainada i, encara finalment, a més de les sardanes, ball de nit. La festa de la plaça tenia un pal de paller: Josep Ferrer Marquès, que va morir el 2017. Al carrer del Carme la celebració ha rebrotat després d’uns anys de certa quietud. Al voltant del 1980 els comerciants del barri organitzaven un berenar popular obert a tothom i feien ball amb tocadiscs. També algun any van fer jocs per a la mainada i concursos de vestits de paper. Els comerciants d’ara han revifat una mica la festa –a vegades traslladada al cap de setmana– amb exhibició de les puntaires locals i actuacions de grups musicals –corals i conjunts d’havaneres– i un sopar popular a la nit. Enguany, el nou rector, Mn. Martirià Brugada, ha volgut aportar alguna innovació i ha organitzat una processó que ha unit les dues vies que honoren la Verge. Per a altres anys, porta alguna altra idea que té per escenari el mar. No sabem quina resposta pot tenir, perquè per als lloretencs la nostra processó marítima preferida, i fins ara única, és la de Santa Cristina, el 24 de juliol. Aquest dia Lloret encara retroba totes les seves essències ancestrals i fa les “passades” tradicionals –cercaviles–, la processó marítima amb les regates de llaguts S’amorra, amorra, la missa solemne a l’ermita, la degustació d’un estofat per a més de cinc-centes persones a la plaça del Pi, el senyorial ball de plaça davant de les autoritats, a la plaça de l’Ajuntament, i moltíssims altres actes que testimonien la fidelitat lloretenca a la seva història, malgrat la vida moderna i la dedicació al turisme. Els mateixos visitants forasters tenen ocasió de constatar-ho i de participar-hi. I que duri.