Fins aviat

Estimats lectors: després d’uns quants anys col·laborant amb El Punt Avui, he decidit que la que esteu llegint ara sigui l’última columna que escric durant un temps indefinit. Passades unes setmanes d’adaptació al càrrec, a partir de la setmana vinent seré sotsdirector de RAC1 a tots els efectes. És una tasca que es presenta apassionant, il·lusionant, però també molt absorbent. Per això he resolt fer un pas al costat pel que fa a les col·laboracions en altres mitjans escrits. Soc una persona absolutament privilegiada perquè amb els temps que corren puc dir que ningú de la meva empresa ni ningú d’El Punt Avui m’ha convidat a prendre aquesta decisió, sinó que és exclusivament meva. I ja que hi som, vull aprofitar aquestes darreres línies per agrair el tracte que he rebut en aquest diari per part de tots els actors implicats: des del seu director, Xevi Xirgo, fins a l’últim dels correctors lingüístics, que tanta cura tenen d’aquesta nostra preuada llengua amb la qual ens diem “gràcies”. I enmig d’ells, evidentment, tota la bona gent de la secció d’Opinió, amb el Toni Brosa al capdavant. Queda rar subratllar les obvietats, però avui dia mai és sobrer: haig de dir que ni uns ni altres mai m’han censurat ni un sol mot, ni una línia, cap titular, ni cap tema opinat. I si jo feia els deures, és a dir, em limitava a l’espai assignat, no calia cap tasca d’edició. Si –per contra– no feia aquests deures, abans de retallar ells, em trucaven per preguntar-me per on volia podar: a aquesta exquisidesa arriba la llibertat d’expressió en aquest diari. Deixar d’escriure i deixar d’escriure a El Punt Avui em fa una pena de la mida de tres vegueries, però també penso que és el que ara toca. Espero que ho entengueu amb la mateixa generositat amb què ho han fet en Xirgo, en Brosa i companyia. Moltes gràcies a tothom i llarga vida a El Punt Avui. Tan llarga que ens permeti, si així ho volen els seus responsables, que reprenguem aquesta història d’amistat si algun dia els nostres camins es tornen a creuar. Fins aviat.