‘Omertà’

Al llarg d’aquesta setmana el diari Público ha anat desvelant diverses informacions segons les quals el CNI hauria estat al corrent, fins poques hores abans dels fets, de tots els moviments dels terroristes que van atemptar a Barcelona l’agost del 2017. Les revelacions són de tal gravetat que en qualsevol democràcia suposarien un terrabastall: veuríem mandataris demanant perdó, caps rodant en les institucions estatals i portades amb exigents titulars acusatoris. Recordem que en la justificació fundacional de qualsevol organització estatal o paraestatal prèvia al sistema democràtic hi ha la protecció dels súbdits: s’accepta la submissió a uns governants i unes normes a canvi de la seguretat i la defensa. És per això que aquesta negligència –si és que en podem dir així– és d’especial transcendència. Fins ara, els principals partits estatals han vetat qualsevol investigació sobre l’imam de Ripoll al Congrés dels Diputats, mentre que l’exsecretari d’estat de Seguretat s’ha dedicat a fer l’orni, culpant-ne els Mossos, sense assumir cap responsabilitat en els fets. Aquesta mateixa setmana també hem vist com els principals diaris de tirada espanyola apartaven la vergonyant notícia de les seves portades, esquivant el debat públic sobre l’afer, en una mena d’omertà inconcebible pels estàndards occidentals. L’interès inusitat de tants actors diferents per donar-hi carpetada abans que esclarir-ne els detalls aboca, irremeiablement, a malpensar. En el millor dels casos estem veient com els paladins del sistema estarien desatenent les seves obligacions fiscalitzadores per tapar-se les vergonyes els uns als altres. En el pitjor, recordant el context en el qual es va produir l’atemptat i les immediates declaracions públiques d’alguns ministres que instaven a oblidar-se del referèndum, hi podem imaginar l’intent d’utilització amb finalitats polítiques de la salvatjada d’uns fanàtics contra la població civil. Això darrer no seria pas el primer cop que passa de l’any 2000 ençà.