Plutoni a l’Himàlaia

El maig va tenir lloc a la part occidental de l’Himàlaia indi un accident de muntanya que va deixar vuit morts. La tragèdia va ser provocada per una allau a prop del pic Nanda Devi Est, que va soterrar tota l’expedició formada per nord-americans, australians, britànics i indis. Dies més tard, una unitat especialitzada de rescat de la Guàrdia Fronterera Indo-tibetana (ITBP) formada per soldats indis va aconseguir recuperar set cossos. La setmana passada el govern indi va fer públics els detalls de l’arriscada operació de rescat que ha fet reviure al país un incident d’espionatge d’alta muntanya que va tenir lloc fa més de cinquanta anys. La història es remunta al 1965, en plena guerra freda. Pequín acaba d’unir-se a la cursa nuclear després de realitzar amb èxit el seu primer assaig a la base de Lop Nor. al desert de la regió uigur de Xinjiang. Els nord-americans, nerviosos per l’entrada en escena de Mao, decideixen organitzar una enrevessada operació d’espionatge per monitoritzar ben a prop del terreny els avenços nuclears xinesos. La CIA planeja instal·lar un dispositiu de recepció i transmissió de senyals en algun dels cims més alts de l’Himàlaia propers a la frontera xinesa, des d’on creuen que tindran un horitzó net d’obstacles per interceptar senyals xinesos emesos des de les seves bases militars situades al Tibet recentment ocupat i al Xinjiang. El dispositiu d’escolta que la CIA volia instal·lar al sostre del món era, però, molt especial, ja que incloïa un generador nuclear farcit de plutoni radioactiu. Com era d’esperar, alguna cosa es va tòrcer. Avui, tots els arxius segueixen classificats.

Després de descartar diversos pics com el mateix Everest, els nord-americans van decidir que l’Índia era el millor candidat a la regió –acabava de lliurar una guerra contra la Xina– i van proposar a Delhi dur a terme la missió secreta al Nanda Devi, amb 7.816 metres d’altitud i situat a pocs quilòmetres de la frontera tibetana. A més, el cim està perfectament aïllat per una corona de dotze pics que l’envolten i que fan més de 6.000 metres. L’interior de la corona es coneix com el Santuari, on trobem dos pics: el Nanda Devi i el Nanda Devi Est, que és més baix. La CIA havia trobat en el Nanda Devi la talaia perfecta per espiar la Xina., en una època en que els satèl·lits espia encara eren ciència ficció.

La CIA es va posar en contacte amb l’Intelligence Bureau, els serveis secrets indis. Van crear un equip de tres escaladors nord-americans i quatre d’indis; entre aquests darrers, el cap de l’expedició, el capità Kohli de la Guàrdia Fronterera Indo-tibetana i que acabava de pujar l’Everest feia pocs mesos tot esdevenint un dels herois de la nova Índia. La preparació de la missió es va dur a terme als Estats Units, on van ser traslladats els indis amb total discreció per entrenar-se al mont McKinley. El setembre de 1965 va començar l’expedició al Nanda Devi amb l’assistència de sis xerpes i una trentena de portadors bhòties de la regió. El dispositiu nuclear pesava 60 quilos en total (una càrrega enorme per ser transportada a quasi 8000 metres d’altitud). Es dividia en tres parts: el receptor-transmissor de senyals, una antena de dos metres i l’anomenat SNAP-19C. La part crítica era l’SNAP (System for Nuclear Auxiliary Power) era el generador nuclear que contenia set barres de plutoni 238 i potser també plutoni 239 –l’isòtop radioactiu que contenia el nucli de la bomba de Nagasaki– que actuaven com a bateria nuclear de tot el dispositiu. En total 5 quilos de substància altament tòxica i radioactiva amb una llarga vida mitjana d’un centenar d’anys. Els membres de l’expedició es barallaven per portar les barres de plutoni perquè “donaven molta escalfor”. Quan eren a punt de completar el cim del Nanda Devi, a tan sols tres-cents metres de l’objectiu, una violenta tempesta de neu els va obligar a fer marxa enrere. Conscients que no ho podrien tornar a intentar, el cap de l’expedició va decidir amagar allà mateix el dispositiu nuclear sota una roca a recer de la tempesta, per tornar-lo a buscar l’any següent i mirar d’instal·lar-lo a la primavera. El 1966 l’expedició hi va tornar, però el dispositiu nuclear amb els seus cinc quilos de plutoni radioactiu havia desaparegut, segurament arrossegat per una allau. La CIA i l’IB van organitzar diverses expedicions per trobar el material radioactiu però tot l’esforç va ser en va i el 1968 van decidir abandonar la recerca. El 1977 una revista nord-americana va fer pública la història i el primer ministre indi es va veure obligat a reconèixer el cas davant del seu Parlament, un any més tard, sense donar gaires detalls i mantenint tota la informació classificada. Per la banda americana, ni la CIA ni el govern dels EUA han reconegut mai l’existència de la missió. Només recentment, entre els telegrames publicats per Wikileaks s’hi pot trobar alguna nova informació per part nord-americana però gens determinant.

Fa un any les autoritats diversos polítics indis van reobrir el cas davant del primer ministre indi, Narendra Modi, i amb el recent accident tothom torna a tenir el plutoni del Nanda Devi al cap. Temen que el dispositiu nuclear fos arrossegat fins la glacera que alimenta la font del riu Rishiganga, un dels tributaris del Ganges, que recorre tot el nord de l’Índia, on viuen 500 milions de persones. Amb el pas dels anys, el malmès dispositiu nuclear podria haver començat a vessar plutoni radioactiu al riu sagrat indi i les conseqüències podrien ser catastròfiques. Científics indis asseguren que existeix la tecnologia per localitzar una quantitat tan important de plutoni, però que ningú a Delhi se’n vol fer càrrec per la gran despesa que suposaria aquesta nova missió de recerca. Mentrestant, a la bomba de rellotgeria de l’Himàlaia encara li queden 50 anys de vida, però Washington segueix negant la seva existència.