de reüll

La importància del prefix «co»

El prefix co, provinent del llatí, significa «ensems amb», «en comú», segons les definicions que trobem als diccionaris de l'Enciclopèdia Catalana i de l'Institut d'Estudis Catalans. Dues lletres a les quals no es dóna més importància. Allò greu és que ho faci algú dels que estarien entre la c i la o, com José Luis Rodríguez Zapatero. Perquè el president del govern espanyol és copartícip de la votació en el Congrés dels Diputats que va donar llum verd a l'Estatut, posteriorment ratificat en referèndum pel poble de Catalunya. I coresponsable que el Tribunal Constitucional estigui en la situació que està, amb quatre magistrats amb el mandat caducat des de fa més de dos anys i una plaça vacant per la mort d'un altre.

Ara, se'n renta les mans. El president espanyol no en vol saber res de res. De les seves paraules es dedueix que no té ni la més mínima intenció de reformar la llei del TC, com se li demana des de Catalunya. I defensa la seva legitimitat per dictar sentència. Des d'aquí, no s'ha posat en dubte la legalitat de la institució, el que es qüestiona, més enllà fins i tot de l'actual composició, és que un tribunal, sigui el que sigui, pugui pronunciar-se contra un text que, un cop passats els filtres, ha estat validat per un poble. Rodríguez Zapatero fa el desentès. Ni tan sols vol moure fitxa per procedir a la renovació dels membres amb el mandat caducat i encara menys preveu la possibilitat que aquest es declari incompetent per dictaminar. Està bé recordar que fa tres anys el president espanyol va impulsar una modificació per blindar la progressista María Emilia Casas al capdavant de la institució –fins al desembre del 2007– i que la presidència no recaigués en mans del sector conservador. Per mantenir les majories, sí, per abordar els relleus i ajustar els magistrats a la legalitat, no. Aquest és el criteri.

Un Rodríguez Zapatero en hores baixes que no ha trobat en la presidència europea de torn el salvavides que preveia davant la desgastant marea econòmica, veu com l'autogovern de Catalunya li complica, de nou, la vida. O no. La resolució unitària que s'aprovarà avui al Parlament té un alt valor simbòlic, però poques possibilitats que vagi més enllà a Madrid, ni al Senat, ni al Congrés on els socialistes espanyols i catalans cohabiten en un mateix grup. La renovació i la reforma de la llei del TC està en mans del PSOE i el PP, que no la volen. En aquest punt, socialistes i populars cooperen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.