L’ou de la serp

A Occident sempre que hi ha hagut grans decepcions col·lectives, l’ou de la serp de l’extrema dreta ha fet eclosió. Aquest fenomen s’ha repetit històricament: sempre que les democràcies lliberals o els moviments polítics fracassen en trobar solucions o en complir les seves promeses en surt la serp i es mou per la nostra societat. Resulta fàcil veure la serp a altres llocs: l’emergència de Vox com a força de l’espanyolisme més ranci, les polítiques de Salvini a Itàlia o el ja clàssic Front Nacional de la família Le Pen. Però també tenim ous de serp dins del moviment independentista. Petits, minoritaris i amagats, però ben presents.

En el cas de l’independentisme la política ha generat frustració o no dona resposta als anhels i necessitats dels ciutadans. Existeix absència d’una estratègia compartida, d’una línia que ens permeti mirar més enllà i tots patim una frustració post 1 d’octubre i tot això ha creat l’espai perquè prosperi la serp. La serp malda, i alguns la blanquegen. A Ripoll en tenim una nova heroïna, que, sota un discurs independentista aparentment molt patriòtic, amaga un element xenòfob i reaccionari. El seu discurs dona veu a la frustració generada per no aconseguir la independència però l’únic que fa és blanquejar un discurs i una posició que a tot demòcrata, sigui o no independentista, li hauria de provocar basarda i rebuig.

Tenim patriotes nostrats que alerten que els infants i adolescents que arriben al nostre país sense família poden desnacionalitzar el país. Si 4.000 infants i adolescents posen en risc la nostra nació, ben petita, limitada i fràgil deu ser aquesta. O millor dit, ben petita és la seva visió de nació. S’utilitzen accions realitzades per una minoria d’aquests infants per criminalitzar tot el col·lectiu. Com si als Centres de Reinserció d’Intensitat Educativa de la Direcció General d’Infància no hi hagués nois i noies catalans que també han tingut problemes. Com si els únics nois i noies problemàtics fossin els nouvinguts. És ben curiós que en uns anys en què la migració en el seu conjunt és molt més baixa que els darrers 10 anys abans de la crisi, el racisme i la xenofòbia estiguin en alça. Aquest racisme i xenofòbia no solen estar relacionats amb les onades migratòries, ni tan sols prosperen allà on hi ha més migrants. Formen part de pors i desconeixement, s’alimenten de frustracions, i fan llavor precisament on no es conviu amb les persones migrades. I si algú dubta si en tinc experiència, de conviure amb persones d’altres llocs, soc veí de Ciutat Meridiana, on gairebé el 30% dels veïns i veïnes censats són persones amb nacionalitats diferents de l’espanyola.

El que més em preocupa no són els que formen part de l’ou de la serp, sinó els seus blanquejadors. Trobar-nos personatges que havien arribat a transformar des de la base al moviment independentista aplaudint els xenòfobs només perquè els va bé dins del seu relat al voltant que els polítics hi han traït el moviment independentista és ben trist. El moviment independentista per sort és molt ampli, majoritàriament amb valors democràtics lliberals, integrador i de portes obertes. El nacionalisme català, a diferència d’altres nacionalismes, és d’adscripció voluntària, i aquesta és la seva força. Qui blanqueja des de l’independentisme l’ou de la serp per a la seva agenda privada, no només fomenta la xenofòbia a la nostra societat, sinó que lamina la capacitat de l’independentisme d’aconseguir els seus objectius.