De set en set
“Bilingüistes” escandalitzats
En situació de franca inferioritat al panorama mediàtic, sobretot a la televisió; als canals i plataformes digitals, al cinema, al jutjat, al notari, al supermercat, al carrer en bona part de la Catalunya urbana, a tota la legislació estatal i europea... Amb aquesta realitat irrefutable, no calen gaires informes per certificar que el català és de lluny la llengua dèbil al país, i ja no diguem al conjunt de Països Catalans, per bé que sí que són útils per seguir-ne l’evolució, com fa cada any la Plataforma per la Llengua, ens cívic que vetlla per la seva salut i denuncia les discriminacions que pateix. Entre les 50 dades que enguany aporta, n’hi ha de positives, ja que es manté l’interès per aprendre-la o encara suposa un plus per trobar feina, però altres no ho són tant. Per exemple, només s’empra en un 15% de les converses de pati en els 50 instituts visitats en zones urbanes. Una dada que no ha inquietat cap dels sectors “probilingüisme”, que en canvi sí que s’han escandalitzat per com s’ha obtingut: amb observadors que es van infiltrar i van escoltar. Espies, segons ells, que tanmateix ni es van fixar en qui ni què deien, com fa qualsevol enquesta, que òbviament tampoc pretén dir a ningú com ha de parlar. Perquè resulta que sí: molts catalans, també castellanoparlants, estem amoïnats per la llengua i ens n’interessa la fotografia actual. Tot el contrari que els escandalitzats, que, no satisfets amb la superioritat manifesta de l’única que defensen de debò, per norma es dediquen a perseguir, desprestigiar i mirar d’aixafar totes les iniciatives públiques i privades que volen protegir la llengua dèbil. Ho fan amb la immersió, l’escola, les subvencions... Tampoc ara n’han perdut l’oportunitat. Que xerrin tant com vulguin. I en l’idioma que vulguin.