Tribuna
La llengua dels docents
Recentment la Plataforma per la Llengua ha fet públic un informe on s’ha observat la llengua d’ús als patis de 50 centres escolars de primària i de secundària en 35 municipis dels més poblats de Catalunya. L’estudi constata que a secundària l’ús habitual del català entre els adolescents era només del 14,6%. També indica que a secundària el 27,8% dels professors parlen en castellà als alumnes en els patis. Semblaria, doncs, que la immersió lingüística a les aules no té correlació directa amb el percentatge d’ús del català en altres contextos com el pati escolar.
Aquests resultats no poden sorprendre a tots aquells que coneguin la dinàmica de bona part dels centres de secundària del nostre país. Tots sabem que una cosa són les hores de classe en les diferents matèries i una altra els espais no lectius dins i fora dels centres. No és tasca dels docents intervenir en la llengua que usen els escolars en les hores d’esbarjo ni en els espais informals del centre. Si s’expressen majoritàriament en llengua castellana això respon a múltiples factors, la majoria d’ells aliens a la dinàmica escolar però que exerceixen una enorme pressió per l’ús del castellà.
Ara bé, també és just manifestar la part de responsabilitat que tenen els docents, sobretot a secundària, a l’hora de no prioritzar ni prestigiar l’ús del català en els centres. Tots en coneixem alguns on el català només s’usa en les classes d’aquesta llengua i on la quasi totalitat de docents s’expressen entre ells molt majoritàriament en castellà a la sala de professors, als passadissos i també a reunions i claustres. És evident que el model que ofereixen als alumnes no és pas el de la normalització de la llengua.
Sovint afirmem que el sistema educatiu català és un exemple de convivència de les llengües però mai hem analitzat l’ús efectiu que es fa d’elles en tots els espais i per part de tots els professionals. De cap manera hem d’imposar el català a l’alumnat com a molts de nosaltres ens imposaren el castellà a l’escola. L’alumne ha de ser lliure d’escollir la seva llengua de comunicació fora de l’aula, però és evident que els docents es troben compromesos en la promoció i pràctica d’un determinant projecte educatiu i lingüístic de centre que marca les pautes d’ús de les diferents llengües d’aprenentatge i de comunicació. L’escola ni pot ni ho ha de fer sola. Però l’escola, i la secundària en particular, és un element cabdal de preservació i foment de l’ús del català i no només del seu aprenentatge. I el professorat ha de ser el primer a donar exemple d’aquest ús perquè si no aposta per utilitzar la llengua més feble ho fa pel contrari, és a dir, reforça la tendència que la llengua catalana reculi en el seu ús social. A cadascú, doncs, la seva responsabilitat.