Penalitzar els conductors

Fa anys i panys que es parla de la connexió dels dos tramvies de Barcelona. El concepte és lògic. Que es pugui anar de punta a punta de la ciutat amb aquest mitjà de transport. El debat sobre el com és el que està enquistat. Finalment sembla que la possibilitat de connexió entre les Glòries i Verdaguer passant per la Diagonal tira endavant. Perfecte. Però acabes tenint la sensació que hi ha determinats carrers on sembla que tot hi cap. Que tot hi pot conviure. I el que passa és que s’ha de triar. La Diagonal va ser reformada no fa gaires anys per donar-li un caràcter més de passeig. Realment estava en un estat força lamentable. El vianant hi ha guanyat terreny i s’hi han fet carrils bus, carrils bici i s’han eliminat aparcament i tret carrils de circulació. I ara hi ha de passar un tramvia. En detriment de què serà? Òbviament del vehicle privat. Evidentment una gran ciutat no ha d’estar pensada per als cotxes, sinó per a les persones que hi viuen. I més en una urbs on la contaminació és el pa de cada dia i l’Ajuntament comença a plantejar-se un peatge o restriccions perquè la pressió ambiental que ha de suportar és excessiva. Fins i tot la UE planteja sancions per l’alta contaminació.

Però també hi ha una altra realitat. La de les persones que sí o sí han de fer ús del seu vehicle en el seu dia a dia, pels motius que sigui. Gent que treballa a Barcelona i que no té opció d’arribar-hi si no és amb els seus propis mitjans. O gent de Barcelona que treballa fora i es troba en la mateixa situació. Està molt bé restringir el vehicle privat, però cal un pla global. No es poden anar fent pedaços actuant segons convé. Es necessita una planificació per donar alternatives amb aparcaments dissuasius als accessos, mesures en transport públic, bonificacions i preus assequibles. Un pla que sigui efectiu i que no quedi només en paraules. El prohibir a canvi de res no ha funcionat mai. I difícilment ho farà aquest cop.