De llistes i boicots

Als sectors unionistes de la societat catalana (entitats, premsa, particulars...) no els ha agradat gens ni mica la llista d’empreses catalanes “de consum estratègic” allunyades dels grans oligopolis espanyols que ha elaborat l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). És la mateixa gent que defensa que el canvi de domicili fiscal de les empreses que van decidir marxar l’octubre del 2017 es va fer “per garantia jurídica” i no pas per pressionar políticament. I els mateixos que van callar durant anys de boicot als productes catalans. Llavors no van denunciar res enlloc.

La proposta de l’ANC no és res que no haguem vist, des de l’1 d’octubre, per xarxes socials, però ara d’una manera ordenada. És la resposta a la típica pregunta: “Em vull canviar de companyia de telefonia/gas/electricitat/banc... Quina em recomaneu?” I té a veure amb la independència de Catalunya però també amb els drets dels consumidors. No consumir res que no vagi contra els propis principis.

Foment del Treball ha denunciat l’ANC per competència deslleial i diu que la seva llista “incita al boicot” però el consumidor (català o no) fa temps que tria amb qui vol seguir treballant. La suposada incitació ja se la fan per si soles les empreses “boicotejades”: marxant del territori, aplicant preus abusius, menyspreant el català, subvencionant candidats i campanyes contra el procés i a favor de l’unionisme.