Que ho resolgui el veí

Quan el PP va arribar al govern de Badalona, l’any 2011, la comunitat musulmana resava els divendres al carrer. Els populars, que havien basat part de la campanya en l’atac a l’immigrant, van intentar transmetre que la seva croada era contra l’incívic i no contra el diferent i es van posar a treballar per ajudar els musulmans de Badalona a trobar un espai digne on orar. I va ser així com els van facilitar una llista de telèfons amb naus industrials que podien tenir un ús religiós. Després es va descobrir que la majoria estaven localitzades a la ciutat veïna de Sant Adrià de Besòs. Aquesta setmana ha coincidit l’anunci de dues operacions policials de gran envergadura. La dels Mossos d’Esquadra contra el tràfic de drogues a la Mina, i la de la Guàrdia Urbana i els Mossos contra els manters a Barcelona. Intentar solucionar des de la repressió i l’exposició mediàtica els problemes que tenen l’origen en la pobresa, sense una agenda social amb cara i ulls, no només no resol la situació sinó que l’agreuja. I aconsegueix que de forma automàtica el problema es traslladi a la ciutat veïna o a un municipi proper. Veient que és una pràctica habitual i que potser fa anys que perdura, és fàcil pensar que el que fan alguns polítics no és tan diferent d’aquella estratègia que el PP va mirar d’utilitzar anys enrere. Tapo el forat on hi ha la fuita que inunda casa meva i m’asseguro que la nova fuita desemboqui a casa del veí. Potser és més resolutiu posar-se d’acord i dignificar la canonada.