L’APUNT
Mirar-se el melic des de la llunyania
No és el primer cop, ni serà l’últim, en què critico l’autoficció mal executada partint de la lloança d’un llibre que aplica de manera efectiva això de parlar d’un mateix. L’amic, de Sigrid Nunez, aparentment té molt d’autobiogràfic, però no importa, no afecta la lectura de manera negativa, perquè l’autora és prou hàbil i té prou eines i les sap fer servir amb talent per parlar-nos de molts temes existencials i culturals i enriquir-nos o, com a mínim, entretenir-nos. El que veritablement ens afecta són les reflexions estimulants que hi aboca i com flueix la seva narrativa, no si li ha passat a ella o s’ho ha inventat. Pot estar bé mirar-se el propi melic, però quan se sap explicar com si es contemplés des de l’edifici del davant. Quan se sap escriure.