L’estiu de la inseguretat

L’augment del nombre d’homicidis i robatoris amb violència i la persistència dels carteristes a Barcelona, la multiplicació de denúncies per agressions sexuals a moltes ciutats, la problemàtica al voltant dels MENA –menors estrangers no acompanyats– i un element tan relatiu com és la percepció col·lectiva han convertit aquest estiu en l’estiu de la inseguretat ciutadana. El debat és tan complex com necessari. En primer lloc, si els menors no acompanyats no fossin àrabs i foscos de pell, la percepció ciutadana sobre el tema seria menys alarmista. Pel que fa a la política sobre la migració, cal subratllar-ho, és directament competència estatal. I fins ara els governs espanyols, tant els del PP com els del PSOE, han aplicat polítiques erràtiques i poc solidàries, traslladant la patata calenta als ajuntaments. Això sí, la tutela dels menors correspon a la Generalitat. Per això, incrementar les ofertes laborals per als menors no acompanyats en comptes de caure en la criminalització de tot el col·lectiu és un bon camí. No només per part de les institucions sinó també per part de la societat civil, com han demostrat les iniciatives de la Fundació Climent Guitart i la Fundació Barça. D’altra banda, tal com dèiem al principi, quan parlem de seguretat hi juga un paper molt important la percepció. És a dir, a vegades la percepció pot contradir les estadístiques. Per exemple, quan la policia deixa aparcat el cotxe en una punta del carrer amb els llums oberts mentre els agents vigilen a peu l’altra punta, contribueix amb aquesta combinació a augmentar la sensació de seguretat. O sigui, més presència policial però també més imaginativa. Finalment, pel que fa a la situació concreta de Barcelona, és evident que la coordinació entre l’Ajuntament i la Generalitat és millorable. Però, davant l’increment de determinats delictes, la proliferació de patrulles ciutadanes no serà mai part de la solució sinó del problema. Quan la manca d’efectivitat de les institucions és ocupada per iniciatives ciutadanes –tan voluntarioses com perilloses– també s’obre la porta a accions al marge de la llei.