Respecte pel hijab i seny a l'hora d'usar-lo
L'ús entre les dones musulmanes del hijab, el terme que en àrab significa amagar-se a través de la vestimenta, és del tot respectable sempre que es faci de manera voluntària i no trenqui les normes de la societat. És igual si es fa per motivacions religioses, culturals o simplement estètiques, en un país democràtic tothom és lliure de vestir-se com vulgui, i el hijab no ens ha d'escandalitzar tant, o sigui, gens, com la moda gòtica, per exemple, o qualsevol altra tendència que tingui tirada entre els adolescents. També cal tenir en compte que hijab és un concepte molt ampli, i que no és el mateix tapar-se el cap, deixant tan sols destapats els ulls, o vestir el burca integral. Pel que fa a aquest últim, la frontera que protegeix la dignitat de la dona s'aprima molt més. La normalització social de la immigració implica també l'acceptació d'aquest costum islàmic, i necessita esforços per part de tothom. D'una banda, s'han d'evitar els brots d'intolerància que el hijab genera entre aquells que no l'admeten només perquè prové d'on prové. De l'altra, cal esperar igualment una actitud responsable per part dels que exigeixen mantenir les seves tradicions fins i tot en espais on és prohibit fer-ho. L'últim cas l'hem vist aquests dies a Pozuelo de Alarcón (Madrid), on una noia ha canviat d'institut perquè no li permetien anar a classe amb el cap tapat. La llei permet actualment a cada centre decidir què fa en aquests casos, i per tant correspon a la direcció docent, i no pas a les alumnes o als seus pares, la decisió final. La comunitat musulmana s'equivoca quan tiba aquesta corda, perquè, en cas de conflicte, el dret a l'educació ha d'estar sempre per sobre de les tradicions i de les religions.
