Iniciativa popular

La feina dels bons arquitectes de compaginar la utilitat amb el formalisme i preservar i innovar al mateix temps no és fàcil. No es pot pretendre preveure el futur i dissenyar coses que no serveixen per a res, tal com passa massa sovint amb dissenys d’arquitectes subvencionats. L’utilitarisme ha d’estar sempre per damunt de l’estètica. Quan un ajuntament fa una obra pública que no fa servir ningú, ha fracassat. Això ve al cas pel que ha passat a Sant Joan de les Abadesses amb unes suposades jardineres de disseny modern davant el conjunt de l’església de Sant Pol i en els carrers per a vianants del centre. Tal com es pot observar i va recollir el periodista Joan García en un magnífic reportatge a El 9 Nou, algú ha escrit pensaments amb un retolador de tinta inesborrable en els plafons metàl·lics en forma de cub, que havien de ser les suposades jardineres. Heus aquí que el gran disseny abstracte dels creadors, per culpa de la gent, ha tingut un destí molt diferent del que imaginava el seu creador. L’arquitecte municipal es manifesta satisfet perquè al final tenen un ús públic tal com pretenien. La gent ha demostrat que va molt més enllà que les idees que van impulsar el disseny. Em fa pensar en aquell cas tan divertit de la dona de la neteja d’una exposició d’art modern que va llençar una obra pensant que eren escombraries. L’artista havia creat la forma i la dona la utilitat. De moment, el consistori ha decidit amnistiar els pensaments escrits, però l’alcalde matisa que cal respectar el mobiliari urbà. Exactament. Abans dels escrits allò no era mobiliari, ara sí que ho és. En uns temps en què tot és Instagram, WhatsApp, Twitter, etc., fa goig veure escrits fets amb lletra lligada i comprensible. Si esperen pocs anys, les suposades jardineres formaran part d’un museu de l’escriptura a l’aire lliure. A més, els pensaments que algú hi ha escrit són interessants i generadors de pensament i reflexió, cosa que no passa amb les noves tecnologies. Jo ja estic a punt d’anar a comprar un artefacte d’aquests i deixar constància escrita en tots els nyaps urbanístics inútils que vagi veient. Em faltaria, però, més d’una vida per poder deixar la meva opinió en tots. De nou, el seny de la gent corrent s’ha acabat imposant als qui se suposa que han de ser els motors de les noves formes. El públic encara és pragmàtic i prefereix les concrecions a les abstraccions.