Macron busca novel·listes

Emmanuel Macron ha ordenat al seu Ministeri dels Exèrcits que ocupi l’estiu en la contractació de mitja dotzena d’escriptors de ciència-ficció perquè imaginin quins podrien ser els futurs escenaris de conflicte. La cèl·lula rep el nom de Red Team i la missió de les plomes serà imaginar situacions i amenaces que els exèrcits no són capaços de prevenir i “proposar escenaris disruptius” per a la seguretat nacional francesa. Si bé els francesos ja somniaven a tenir els seus contemporanis Jules Verne i Herbert George Wells tancats en una biblioteca imaginant quina podria ser la propera guerra dels mons, Macron els ha decebut: els relats dels escriptors no podran ser llegits perquè no seran considerats obres de creació i es classificaran com a secret de defensa. On tota creació de ficció es pot llegir sense censura és a Madrid, on Pedro Sánchez sap que el proteccionisme francès no s’entén. El problema estiuenc a Madrid no és el reclutament d’escriptors de ciència-ficció, sinó que Sánchez monopolitza la ficció fins a ofegar la imaginació de les plomes locals. Tot i que a les llibreries només hi figura com a autor de Manual de resistencia i no va ser escrit per ell sinó per Irene Lozano (a vegades the real Spain és ser el negre del president espanyol i no firmar), viure en funcions aguditza la devoció per la ficció més extrema de l’inquilí de La Moncloa amb títols que per ara només li compren els lectors incondicionals que no temen trames inversemblants. Si en la seva segona investidura fallida ja va llançar al mercat el seu Catalunya té un problema de convivència però cada Sant Jordi ho dissimula molt, l’estiu està sent prolífic amb títols com ara Vull governar sol i li dic govern a la portuguesa perquè sona millor o La investidura s’aconsegueix si et reuneixes amb tothom que no té un escó al Congrés. Són títols llargs i poc comercials, però així és la gran novel·la espanyola contemporània de ciència-ficció: s’escriu dia a dia i no necessita els novel·listes que busca Macron.