Val més que calli

-Sap què li dic? Res no aclariran. De tot això dels espies i l’imam de Ripoll. Res.

- Per què ho diu?

- Perquè ningú no vol saber la veritat. Tots pregunten el que ja sabem, que l’imam era un confident, traficant de droga, radical, amb una colla de joves que li seguien la veta. Però hi ha preguntes més importants.

- Quines preguntes vol fer?

- Doncs, per exemple, qui va proporcionar la casa d’Alcanar als nois de Ripoll? D’on treien els bitllets de 500 euros amb què van pagar a la gasolinera? I, sobretot, per què havien de perpetrar els atemptats després que l’imam i els companys volessin materialment en esclatar la bomba que preparaven? Quina pressa tenien? Qui els exigia un atemptat precisament aquells dies, malgrat que havia fallat el pla?

- Moltes preguntes, ben cert. Però no en sé cap resposta, jo. Vostè sí?

- No. Però em puc formular alguna hipòtesi. Si fos investigador les faria. Miri, s’acostava el dia 1 d’octubre. Hi havia convocat un referèndum que es volia evitar a totes passades. Ningú sabia com. Calia fer les coses com si no passés res, de cara a fora. Algú –al soterrani d’una oficina secreta i amb el llum apagat, en veu baixa– suggereix: “Només hi ha una manera, enviar-hi un exèrcit i ocupar els carrers.”

- Què diu ara! Un exèrcit...!

- Impossible, és clar. Seria com declarar una en guerra.

- I doncs?

- Hauríem de tenir una excusa plausible –pensa algú. Si hi hagués un fet greu... potser un atemptat... Però no hi ha cap atemptat... Un altre cap pensant des de la foscor recorda que tenen a Ripoll un grupet d’islamistes subvencionats que bé deuen estar preparant alguna cosa... Sembla que s’ha encès un llum. Ho podrien fer? En aquests soterranis sempre hi ha algun cap calent. Es podria provar.

- Tot això és una novel·la...

- Una hipòtesi de treball. Res més. El grup de Ripoll està format per una colla d’arrauxats a sou però incompetents. No saben armar una bomba ni amb instruccions d’internet. Alguns hi deixen la pell, per rucs. Els altres ja tornarien cap a casa amb el cap cot, però des del soterrani algú els diu que res de tornar a casa. Abans del dia 1 hi ha d’haver l’acció compromesa. Tots s’hi juguen molt. De manera que improvisen els crims de Barcelona i Cambrils.

- I són abatuts...

- Amb això, els del soterrani no hi comptaven. Resulta que els Mossos fan la seva feina. I l’excusa no serveix.

- Perdoni però em sembla que desbarra més que mai. La seva història és un rosari de maldats i incompetències...

- Té raó. Però, i si els que es reunien al soterrani eren de la colla dels que van organitzar el cas Lasa i Zabala al País Basc?

Val més que calli, jo. No fos cas...