Keep calm
Vergonya
El que està passant és una pura vergonya: el creixement de l’extrema dreta acabarà malament. Ja coneixem la història. Però que siguin capaços de deixar desemparades tantíssimes persones al mar, és una desgràcia. Richard Gere hi ha donat publicitat, lloat sigui! Però les religions, totes, calladetes.
També m’avergonyeix que una casa comercial dedicada a assegurances anunciï un “seísmo”, i han arribat a l’extrem de reproduir la tragèdia de les Torres Bessones de Nova York.
També, la matança despietada de dones; no és que ara es digui i abans no, sinó que ara és produïda pels drets adquirits tan aferrissadament per les dones: que una dona es planti a davant del seu maltractador i que digui que el deixarà, és una “ofensa” a l’“ego” masculí, que tant ha fomentat la societat patriarcal.
I el comportament d’Espanya respecte a Catalunya ens hauria d’avergonyir a tots, tant si ets independentista com si no. Espanya –l’Espanya profunda, que encara reviu– detesta Catalunya però la necessita. Amb Catalunya tot està permès. És la pedra a la sabata dels fanàtics. Ara bé, a Espanya hi ha gent de tota mena. Jo hi tinc molts amics. La cosa va de drets i llibertats, i aquí és on coixeja l’Estat espanyol.
La baixada del nivell de les escoles catalanes és també molt i molt preocupant. Cal fer de nou la revolució escolar. No hi ha altre remei.
M’avergonyeix també el retrocés flagrant de les esquerres, i els seus principis; ens cal el retorn dels sindicats, que havien estat la columna vertebral de la política progressista.
Què ens està passant? I mentrestant el canvi climàtic es fa evident a tothom excepte al senyor Trump, que regeix el país més poderós del món. Escoltar-lo és veure que la ignorància i el fanatisme de l’“aquí mano jo” senyoregen el món.
Si no tenim esquerres bel·ligerants i ardides, anirem enrere, en el sentit moral, econòmic i de la producció intel·lectual.
Hem de reaccionar, ja ho crec que sí.