Full de ruta
Canvi climàtic per a rics
El canvi climàtic és ja un fet constatable. Per això trobo insensat que davant l’amenaça per l’existència de la humanitat que suposa el devastador fenomen, la resposta sigui la conductista: recomanacions de canvi d’hàbits a la ciutadania. O encarir la mobilitat i el consum. Si la humanitat corre un perill prou imminent no podem deixar el futur en mans de la voluntarietat de milers de milions d’éssers humans. O implantar restriccions que ens aboquin a l’elitisme. El darrer exemple és l’increment del preu de la carn a Alemanya per dissuadir la gent d’un consum habitual d’aquesta menja, segons sembla letal per al planeta. Intueixo que aquesta recepta només allargarà algun segle l’agonia mediambiental per permetre que alguns privilegiats visquin a cos de rei a costa que a la major part de la població se’ns restringeixi la mobilitat en cotxe o avió, i la majoria mengi carn un cop al mes mentre les nostres elits es cruspeixen suculents tiberis carnívors cada dia. Contaminar serà cosa de rics.
No vull amagar un punt de provocadora exageració en aquesta reflexió. Però és evident que el sistema capitalista ha propiciat la massificació del consum en una part del planeta amb greus conseqüències mediambientals que cal corregir. I la lluita contra el canvi climàtic comporta afrontar el relleu d’aquest sistema consumista de masses. Ara bé, aplicant solucions igualitàries. Resulta una aberració infructuosa afrontar el problema intentant limitar l’accés al consum en països en vies de desenvolupament mentre augmentem el ritme de depredació consumista en el primer món. També en clau interna cal evitar el proteccionisme mediambiental de fractura social. Si Barcelona pateix greus problemes de contaminació que causen morts cal valentia política i prohibir l’accés dels cotxes a les àrees més afectades. Però per a tothom a excepció dels serveis essencials. La mateixa equació es pot fer per al transport aeri. Privar de la mobilitat privada únicament una part de la societat, la més feble, aquella que no pot assumir la despesa del peatge o la renovació del seu vehicle és injust i no solucionarà el problema de fons.
Si contaminar mata –i fins i tot amenaça l’espècie–, s’ha de regular per llei tota activitat que contamini. Independentment de l’estatus social. I passar de “qui contamina paga” a “qui contamina assumeix responsabilitats penals”.