Tribuna
La llegenda del vaixell
El 30 de maig del 1995, davant les costes de Cornualla, xocant amb el rocam de Mouls Rock, es desballestà la pollacra goleta Maria Assumpta, fins aleshores el vaixell en actiu més antic que encara navegava. El canvi d’intensitat del vent, la fallada del motor i la imprudència del capità costà la vida a tres tripulants i la completa destrucció de l’embarcació, que durant 137 anys havia escrit una crònica llegendària, més o menys com tots els velers de l’època, que trenaven el seu record entre la història i el mite.
El ‘Maria Assumpta’ fou construït a les drassanes del sorral de Badalona, l’any 1858, pel mestre d’aixa Nicolau Pica, per encàrrec de l’armador Josep Isern, i aviat marxà als ports gallecs per fer el camí de les Amèriques, amb l’intercanvi de càrregues de sal per salaons i fusta. Amb vuitanta anys llargs tornà a la Mediterrània, on va fer transports per la costa i uns viatges regulars a les Balears, i el 1944, amb la competència dels vaixells de vapor, rebé l’impuls de nous motors dièsel. El 1980 finí la vida comercial.
Mentre esperava ser desmuntada al port de Màlaga apareix Mark Litchfield, aventurer i antic tinent de la Royal Navy, que compra el Maria Assumpta per gairebé res i el restaura per organitzar viatges turístics pel canal de la Mànega i atrevir-se a travessar l’Atlàntic i durant cinc anys navegar pel Carib i la costa est nord-americana. Una segona vida prodigiosa que acabà a la costa nord de Cornualla. La llegenda diu que la goleta mai no abandonà el país natal, on perdurà gràcies a Josep Queralt i Marcel·lí Antich, que fundaren a Badalona les Edicions Proa (1928) i per a la col·lecció “A tot vent” encarregaren a Josep Obiols el logotip on es reprodueix el vaixell, acompanyat del lema “navego a tot vent”. El model és el Maria Assumpta?; hi ha opinions de tota mena, però l’editorial i el vaixell s’emparenten en la continuació de la llegenda.
Després d’uns darrers intents de tornar el Maria Assumpta a Badalona (1992), un grup de ciutadans obriren una subscripció popular i encarregaren al maquetista Celestino Prieto una reproducció de la goleta que, a manera de vot del poble, es diposità a la parròquia badalonina. Ironies de la vida, pocs mesos després, la pollacra goleta original desapareixia sota les aigües. Ahir, 15 d’agost, feu vint-i-cinc anys del lliurament del vot del poble. A l’aixopluc de l’església de Santa Maria, Francesc Lleal, un savi llop de mar, n’ha fet remembrança. Evocació d’un passat fet present, al so de l’havanera. “Tanqueu els ulls i escolteu / quina quietud tan sobtada.... Reteniu bé aquest instant / i no obriu els ulls encara.”