De plàstics en transició

De plàstic són les tecles amb què ara escric. Per simplificar-ne el nom, de plàstic són el volant del cotxe, el mòbil, l’endoll i part de la roba. I al subsol de l’Àrtic, també hi ha microplàstics. El problema del desastre ecològic planetari no és el plàstic, un material revolucionari, sinó del sistema depredador del qual tots participem. La pressió per reduir l’ús de plàstics s’intensificarà, empesa per la urgència climàtica. La transformació de la nostra quotidianitat sense els plàstics i la química moderna serà radical. Com en la resta de transició a l’era postpetroli, les conseqüències econòmiques immediates maregen: sols la química espanyola genera el 13% del PIB industrial, un negoci de 65.600 milions i 196.800 llocs de treball. Hi estem preparats?