Escòcia ‘vs.’ Catalunya

Simon Jenkins és un columnista anglès que ha escrit fa uns dies al The Guardian que, si fos escocès, votaria per la independència, la qual veu, a més, com a inevitable. La situació generada pel Brexit –els escocesos van votar-hi majoritàriament en contra– i la crisi política que això causa al Regne Unit hi té molt a veure. Però els escocesos, que no són babaus i que ja donen un suport d’un 52% a la independència, també veuen perillar un benestar que, segons l’opinió de Jenkins, es veu frenat pel fet de dependre del Regne Unit. Comparada amb Dinamarca, amb el mateix nombre d’habitants i amb uns recursos –sobretot pel petroli– similars, Escòcia té un PIB anual per càpita 20.000 euros inferior al danès, que és d’uns 56.000 euros. Dinamarca, diu, “gaudeix de l’autonomia d’un estat petit [...]. És un país ric i feliç”.

El PIB català és una mica inferior a l’escocès, però amb dos milions més d’habitants. La més gran diferència està en el seu pes relatiu dintre dels estats respectius. El pes de Catalunya a l’Estat espanyol és molt superior en aportació al PIB, en exportacions, en contribució fiscal i també en població. Per contra, la despesa de l’Estat, tal com es va veient des de fa molts anys, voreja el ridícul i el maltractament voluntari. Malgrat el càstig, Catalunya n’és la força motriu i també és un dels motors del sud d’Europa. Això, i la diferència entre el tarannà britànic i l’espanyol pel que fa al respecte a la diversitat interna i als principis democràtics, ho expliquen tot. I el suport popular? La manipulació matussera de les enquestes i la impossibilitat legal (?) d’un referèndum fan pensar que el suport seria similar o, fins i tot, superior a l’escocès, malgrat la brama dels partits sobre la majoria social. Si tan segurs n’estiguessin, ja l’haurien fet! Que la gent d’aquí tampoc no és tonta!