Mores

Viure dels marges. Que no és el mateix que viure als marges que és allà on viu bona part d’aquesta societat desnortada. Menjar dels marges, espàrrecs, rovellons, i mores. Ara és la seva hora. M’hi acosto perillosament. El perill és una esgarrinxada o anar a petar de cap al barranc. En tinc unes quantes que m’esperen a tocar d’un canyar. Uns esbarzers que han agafat volada, vull dir volum. I amb la creixença més punxes que volen fer la meva captura una missió impossible. Com aquests robatoris sonats que hi ha de tant en tant als museus. En parlava amb els meus fills, aquests dies que hem fet una fugida austríaca. I al Belvedere vienès, mentre badàvem i redescobríem les taques a l’oli que han bastit tantes imatges i colors, de Gustav Klimt i el seu petó o l’abraçada d’Egon Schiele, i tants d’altres, ens vam embrancar en els robatoris que ha patit El crit del noruec Edvard Munch, que també té obra exposada a Viena. El 12 de febrer del 94 mentre Noruega gaudia de la inauguració dels Jocs Olímpics d’Hivern, un lladre amb una escala, Pal Enger, s’enduia el famós quadre, i com que sabia que tota la policia era als Jocs els va deixar nota i tot. El van enxampar tres mesos més tard, després que hagués amagat el quadre a la taula on la seva mare i oncles jugaven a cartes cada dia. El 22 d’agost del 2004 tres encaputxats armats amb pistola, i amenaçant qui no es llancés a terra, se’n van endur una altra còpia més gran del museu Munch d’Oslo. La policia va necessitar dos anys per recuperar-lo després que un dels lladres confessés que no trobaven mercat. Ara han reforçat la seguretat amb tota mena de vidres gruixuts. I jo un 22 d’agost miro d’endur-me les mores dels esbarzers del camí. He esperat que maduressin, que passessin d’un primer vermell esmorteït, a un roig encès i finalment a un morat que els dona nom i gust. Una pell tibant, que t’esclata a la boca plena del suc que deixen anar aquesta conjunció, aquesta agregació d’esferes perfectes. I ho faig mirant que no se’m clavi una d’aquestes pues, ja sigui a les mans o a les cames, mentre allargo braços i cos, en posats impossibles imitant els models de Klimt, Schiele o Munch.