El bus d’Òmnium

Des del 27 de juliol en el seu inici a Llançà (Alt Empordà) fins al 24 d’agost en la seva finalització a les Cases d’Alcanar (Montsià), per segon any el bus d’Òmnium ha recorregut la geografia catalana explicant, especialment als turistes estrangers, però també als estadants i indígenes la greu injustícia de l’existència de presos polítics catalans a l’Estat espanyol. Cal tenir present que aquesta campanya va ser impulsada per Òmnium internacional.

No hi ha dubte que el bus d’Òmnium 2019 ha estat una campanya –cívica i reivindicativa– potent; en aquest sentit considero que d’altres associacions i partits independentistes haurien de portar a terme (no en les mateixes dates) campanyes semblants. És de capital importància aprofitar tot el torrent, el flux de diferents turistes que visiten casa nostra a l’època estival –francòfons, anglòfons, germànics, russos, holandesos, escandinaus (...)– per explicar amb la màxima pedagogia possible el fet que Catalunya és una nació mil·lenària, amb llengua pròpia diferent de la llengua castellana i amb una voluntat de ferro per esdevenir –d’una forma cívica, pacífica i democràtica– un autèntic estat lliure i sobirà, dintre de la interdependència europea. Amb vista a properes campanyes, l’emblemàtic bus d’Òmnium necessita més voluntat, gent del país, d’arreu de la geografia catalana que tingui estimació per Catalunya, voluntat de servei i un coneixement mitjà de les llengües de Shakespeare i de Molière –si domina altres llengües, molt millor– per repartir prospectes bilingües (en anglès i francès) per explicar la realitat del nostre país. Més enllà del que explica la manipuladora diplomàcia espanyola i aquesta superestructura ultrajacobina (que costa molts diners, sobretot als catalans) anomenada España Global. Per finalitzar, voldria plantejar una pregunta, una interrogació de cara al bus d’Òmnium 2020. Quines serien les assignatures pendents del nou curs? Bé, al meu entendre serien tres localitats, molt emblemàtiques, de l’Alt Empordà –la Jonquera, Portbou i Cadaqués–, que complementarien molt bé la tasca “superpedagògica” d’aquesta campanya. Les dues primeres localitats són les entrades al Principat per carretera i ferrocarril. Amb la presència, sobretot, de molts francòfons i de dues icones culturals remarcables: el Museu de l’Exili i el Monument a Walter Benjamin. Cadaqués és, sense cap mena de dubte, una destinació obligatòria per entendre què és Catalunya.