El tabac, una guerra que cal guanyar
El tabac és probablement una de les addiccions més socialitzades fins no fa gaires anys. Però la diagnosi dels càncers de pulmó ha canviat aquesta percepció i ha demostrat la perillositat del tabaquisme. I, després d’uns inicis polèmics, hem išcorporat sense problemes la legislació antitabac que prohibeix fumar als transports públics, llocs de treball, bars, restaurants i sales d’oci. Ara bé, no ha estat suficient per erradicar-ne el consum. I s’han disparat les alarmes per un repunt l’any passat en la xifra de fumadors a Catalunya, després de dècades de descensos.
Cal, doncs, incrementar les mesures amb una nova legislació encara més restrictiva. És de lògica que s’acabin blindant al tabac tots els espais de caràcter col·lectiu, com ara parades d’autobús, terrasses de bar i equipaments esportius a l’aire lliure. Ningú s’ha de veure obligat a suportar el fum de la persona que té al costat. La pressió a la indústria també s’ha d’intensificar amb un augment del preu que sigui encara més dissuasiu per als consumidors, així com afegint a la prohibició d’anunciar el letal producte altres mesures que en restringeixin encara més la visualització i l’accés. A més de barrar el pas al fet que la cigarreta electrònica, amb components també nocius per a la salut, pugui ser una alternativa al tabac convencional. I, finalment, s’ha d’establir des del sistema sanitari català un pla de xoc per ajudar a la desintoxicació dels usuaris. No totes les mesures depenen de la Generalitat però en aquesta lluita contra el tabaquisme totes les administracions han de tenir present que no es pot afluixar davant una xacra com aquesta. El tabac mata i cal erradicar-lo de la nostra societat per impopulars que puguin ser en un primer moment les mesures a aplicar.