Un mal final esguerra una bona història?

Els seguidors de Quentin Tarantino ja estan acostumats a la violència gratuïta del realitzador. Suposo que no es tracta d’uns psicòpates, sinó que entenen el joc i, fins i tot, la conya de moltes escenes cruels. Confesso que m’agrada molt el director, no per la violència sobrera, sinó per l’amor que demostra pel cinema i també per la música, especialment la de la seva generació, que és la meva. En l’últim film, ambientat fa 50 anys a Hollywood, aconsegueix combinar i fer més creïbles dues estrelles com ara Brad Pitt i Leonardo DiCaprio, o recuperar grups del talent dels nostres Bravos. Em falla, però, el final amb astracanada després d’haver descrit amb encert la secta Manson. Agafes la història i la manipules: és lícit dins la ficció?