Més sobre la Diada

Ineluctablement aquestes vacances d’agost hem parlat sobre la propera Diada i hem discutit què fer. Portem arrossegant algunes edicions en què multitudinàriament seguim, amb el cor a la mà, les propostes de l’Assemblea. Celebrem la Diada recordant i somniant un futur de llibertat. Aquests últims anys amb la mirada a l’exterior perquè l’objectiu era demostrar al món que la majoria de catalans volem decidir el nostre futur. Aquest any, però, quin és l’objectiu? Arribem desgastats, amb presos polítics, exiliats i amb estratègies polítiques que alguns sectors sobiranistes no acabem d’entendre. A les xarxes socials hem vist alguna picabaralla lamentable. ERC no ha entomat bé algunes crítiques, hi ha sectors destrempats, i si ha quedat clar que l’estratègia no ha funcionat, ara temem que l’objectiu tampoc estigui clar. Espanya ha jugat les seves cartes i creu que ha guanyat. Si més no, un dels seus objectius era dividir-nos, atemorir-nos i desanimar-nos. Personalment crec que aquest 11 de setembre ha de servir per combatre això, per bastir ponts, segellar acords, dibuixar camins i fer un pas ferm cap endavant. Sé que aquesta Diada no serà l’última que viurem com a súbdits d’Espanya, però espero que sigui l’última que visquem desorientats. I quan diguin que l’odi a Espanya ens encega i no ens portarà enlloc, respirem, reflexionem, i demostrem que no és odi, és menyspreu.