El manual d’instruccions

Convençut que la societat civil farà el que ha de fer i la Diada d’enguany tornarà a ser una jornada de protesta i reivindicació massiva, ha arribat un punt en què l’independentisme ha de demanar (exigir, de fet) a la classe política que s’aclareixi d’una punyetera vegada (amb perdó per l’expressió). Vist que ha caducat el que teníem, l’independentisme hauria de disposar d’un nou manual d’instruccions, una mena de prospecte, perquè, com amb els medicaments, en sabéssim els ingredients, la composició i, és clar, els seus avantatges i els seus possibles efectes secundaris o adversos. Estaria bé, vull dir, saber d’una vegada (d’una punyetera vegada, anava a dir) qui és qui i qui defensa què. Quan Gabriel Rufián i Joan Tardà proposen anar a eleccions i un govern que inclogui els comuns, ho defensen ells o ERC? Si ERC vol un avançament electoral, com ho sembla dia sí i dia també, per què no ho diuen clarament? Quan Oriol Junqueras diu que “tot passa pel diàleg i una negociació”, i Marta Rovira sosté que “som en un conflicte polític i això implica confrontació, encara que mai sigui volguda”, estan dient el mateix? I de l’espai exconvergent, o postconvergent, que no sé mai com defeinir-lo, ja ni els en parlo. El PDeCAT ha anunciat que aquest setembre el dedicarà a fer consultes als seus associats sobre el futur amb JxCat. Que facin via, també. Perquè, quan Puigdemont diu que “l’únic camí que ens pot garantir l’objectiu passa, lamentablement, per una inevitable confrontació amb l’Estat”, hi està d’acord Mas? Hi està d’acord Campuzano o Pascal? Què és JxCat? Què és el PDeCAT? I quina relació hi ha de tot plegat amb la Crida? Quan Bonvehí acusa ERC d’“aparcar l’independentisme i adoptar tesis convergents que havia combatut enèrgicament en el passat”, on hem d’entendre que és ell i el PDeCAT? Jo, ja ho he dit en més d’una ocasió, no en soc pas partidari, d’anar a eleccions (i menys si és com a resposta de la sentència de l’1-O), però com que la flaire electoral és molt gran, em penso que els hauríem de demanar (exigir, de fet) que abans que res refessin aquest prospecte que ens ha caducat. I que ens aclarissin qui és qui, i qui defensa què. I després, si volen, que convoquin eleccions.